SEGRE

L’excap de la banda terrorista ETA sortirà de presó de dilluns a divendres

El govern basc concedeix un règim de semillibertat a Garikoitz Aspiazu, 'Txeroki', condemnat a centenars d’anys de presó per diferents atemptats

L’històric excap militar d’ETA Garikoitz Aspiazu Rubina, Txeroki, en una imatge d’arxiu durant un judici a l’Audiència Nacional.

L’històric excap militar d’ETA Garikoitz Aspiazu Rubina, Txeroki, en una imatge d’arxiu durant un judici a l’Audiència Nacional.EFE/ Fernando Villar

Lluís Serrano
Publicat per
efe

Creat:

Actualitzat:

El Govern Basc ha concedit a l’excap d’ETA, Garikoitz Aspiazu, Txeroki, un règim de semillibertat de dilluns a divendres amb l’obligació de tornar a dormir a la presó en aplicació de l’article 100.2 del Reglament Penitenciari. Fonts del Departament basc de Justícia i Drets Humans han explicat a EFE que la Junta de Tractament de la presó de Martutene de Sant Sebastià ha proposat l’aplicació d’aquest article en aquest cas. Han precisat que no es tracta d’un tercer grau, sinó d’una fórmula intermèdia dirigida a "la preparació" per a la sortida de presó que es concedeix quan el compliment de la condemna està ja molt avançat.

Permet als interns sortir de presó de dilluns a divendres i tornar a la presó només per dormir durant aquests dies.

Per a la seua concessió l’intern ha d’entregar un 'pla d’execució', en el qual s’acrediti que treballarà o durà a terme tasques de voluntariat, amb els seus horaris corresponents. Ara la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha d’emetre un informe, que no és vinculant, per la qual cosa la decisió final queda en mans del Jutjat Central de Vigilància Penitenciària de l’Audiència Nacional. Fonts del Departament Basc de Justícia assenyalen que l’habitual és que no es revoquin aquest tipus de concessions.

Txeroki està condemnat a centenars d’anys de presó per diferents atemptats. El 2024 va ser traslladat des de la presó francesa de Lannemezan al penal de Martutene, a Sant Sebastià. Garikoitz Aspiazu Rubina (Bilbao, 1973), va ser considerat cap d’ETA fins la seua detenció el 2008, va ser condemnat el 2011 a 377 anys de presó per l’Audiència Nacional, mentre que a França complia diverses penes que sumen més de 30 anys. Aquesta primera condemna, de 377 anys, li va ser imposada per l’intent d’assassinat de l’extinenta d’alcalde de Portugalete (Bizkaia) Esther Cabezudo, el febrer de 2002. La sala el va condemnar per 20 delictes d’assassinat terrorista en grau de temptativa i un altre d’estralls.

El 2015 va ser condemnat per l’Audiència Nacional a nou anys de presó per ordenar un atemptat amb cotxe bomba perpetrat el 26 d’agost de 2007 a Oropesa (Castelló), que va causar danys materials. A més, el juliol de 2018 va tornar a ser condemnat a Espanya a 18 anys de presó per intentar matar amb un paquet bomba el gener de 2002 a la delegada d’Antena 3 al País Basc María Luisa Guerrero. Encara que se li va relacionar amb l’assassinat del jutge José María Lidón, el novembre de 2001 a Getxo (Bizkaia), Txeroki va ser absolt per falta de proves. També se li vincula amb l’atemptat de la T4 a Madrid el desembre de 2006, en el qual van morir dos ciutadans, motiu pel qual les forces de seguretat ho van considerar un dels responsables de la ruptura del procés de converses que va mantenir amb ETA el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb el socialista basc Jesús Eguiguren com a emissari.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking