Sis agents del CESID van estar implicats en el 23-F i van activar l’Operació Míster per esborrar les seues empremtes

La documentació desclassificada del 23-F recull un informe intern dels serveis secrets espanyols, el CESID, que apunta a la participació de sis dels seus agents en l’intent de cop d'estat. Segons la nota, alguns d’aquests agents tenien coneixement previ de l’operació, i altres van prestar suport operatiu o van participar en tasques posteriors d’encobriment. Segons l’informe, un altre dels agents sobre el que només es tenien sospites, el comandant José Cortina (posteriorment absolt en el judici), havia mantingut contactes amb el nunci del Vaticà i amb l’ambaixador dels Estats Units a Madrid, Terence Todman, “en dates prèvies al dia 23”. Els implicats van activar l’Operació Míster, un operatiu intern per provar d’esborrar les seves empremtes.

En concret, el CESID recull la seva constància que abans del 23-F ja tenien coneixement de l’operació els capitans Francisco García Almenta i Vicente Gómez Iglesias, així com el sergent Miguel Sales Maroto i el caporal Rafael Monge Segura. Apunta a sospites sobre un altre comandant que podria tenir coneixement previ dels fets, José Cortina, però conclou que no es pot provar.

Alguns d’aquests van participar activament en el cop. Concretament, el capità García Almenta va posar a disposició dels colpistes emissors, receptors i vehicles, a través del sergent Miguel Sales i els caporals Rafael Monge i José Moya Gómez. Els emissors i els vehicles van servir de suport a la columna que es va dirigir al Congrés.

Durant el trajecte, el capità Gómez Iglesias va mantenir contacte amb el capità García Almenta i va dirigir el caporal Rafael Monge en la marxa cap a les Corts, mentre el sergent Sales Maroto i el caporal Moya Gómez van fer missions de control a la zona del Congrés.

Operació Míster

Un cop fracassat el cop, segons la informació interna, els implicats van activar el que es va batejar com l’Operació Míster que va consistir a donar cobertura administrativa i documental a desplaçaments i actuacions vinculades al cop.

En concret, van corregir les dates per justificar els moviments del personal de la unitat durant el 23-F. L’endemà del cop, el 24 de febrer, el comandant Cortina es va reunir amb García Almenta, Sales Maroto i Monge Segura per comunicar-los l’operació. El document no explica si es tractava d’una operació formal o una iniciativa dels implicats.

Investigació interna

Després de l’intent de cop d'estat, la direcció del CESID va ordenar un informe “amb caràcter no judicial” per “esclarir” què havia passat dins la unitat el dia 23. A conseqüència d’aquest informe i de les declaracions posteriors davant el jutge instructor, “es va comprovar que hi havia contradiccions en les declaracions” d’alguns dels implicats.

Per aquest motiu, la direcció del CESID va donar de baixa el cap de la unitat i els capitans Garcia Almenta i Gómez Iglesias, així com el sargent Sales Maroto i el caporal Monge Segura. A més, es va instruir un informe judicial que el CESID va lliurar al jutge instructor de la causa del cop d'estat.

Faltes de disciplina

Posteriorment, segons el document, es van produir altres fets que es consideren “faltes de disciplina i lleialtat amb els nous comandaments de la unitat”. Es tractava de mostres de “solidaritat” i reunions amb els membres que havien estat donats de baixa malgrat “l’ordre expressa de no fer-ho”. Per aquest motiu, el CESID va apartar quatre agents més.

El document sosté que no hi havia cap altre agent implicat en els fets, i que tots els agents implicats estaven sota les ordres directes de García Almenta.

Contactes amb el Vaticà i l’ambaixador dels Estats Units

L’informe recull el testimoni de l’agent Gómez Iglesias, que va declarar que el comandant José Cortina, sobre el qual no es va poder provar que tingués coneixement dels fets, havia mantingut contactes amb el nunci de la Santa Seu i amb l’ambaixador dels Estats Units a Madrid, Terence Todman. L’informe no estableix cap relació directa amb el cop, però ho cita.