Així es va trencar el vincle del rei i Armada el 23F, als 17 dies de veure’s a Baqueira

L’estret vincle que durant dècades va mantenir units el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, i el general AlfonsoArmada es va trencar el 23 de febrer del 1981, als 17 dies de veure’s a Baqueira, segons documents desclassificatspel Govern espanyol ahir, just el dia que va morir, als 93 anys, Antonio Tejero, l’autor material del cop d’Estat.

Un dels documents del cop d’Estat del 1981 desclassificats ahir per Moncloa mostren ruptura en aquesta fatídica jornada entre el rei Joan Carles I i el general Alfonso Armada, 17 dies després d’una reunió a Baqueira el contingut de la qual continua sent un misteri. El document mostra com es va viure l’aldarull des del Palau de La Zarzuela. Armada era en la data de la trobada a Baqueira, i des del 1979, governador militar de Lleida i, com a tal, cap de la Divisió de Muntanya Urgell IV, una unitat de més de 6.000 efectius que disposava de casernes a Lleida i Barcelona i que des de les de Vielha i Castellciutat tenia accés als principals passos fronterers de la demarcació. Anava a deixar el lloc en menys d’una setmana per instal·lar-se a Madrid.

De fet, en altres de les informacions desclassificades ahir s’inclou la trobada a Baqueira entre els rumors per desprestigiar el rei i vincular-lo amb el cop d’Estat. Al seu llibre de memòries, Reconciliación, el rei emèrit tampoc en dona gaires pistes. “Em vaig quedar a Baqueira aquella nit perquè tenia una cita que no volia cancel·lar”, assegura.

El document del Centre Superior d’Informació de la Defensa (Cesid) recull els moviments de la Casa del Rei durant l’intent de cop d’Estat i les converses que va tenir amb diversos generals implicats. Entre les 18.30 i 19.00 hores, el monarca rep una trucada d’Armada que pretenia incorporar-se al Palau de La Zarzuela, mentre el tinent general José Gabeiras seguia a l’Estat Major de l’Exèrcit, però Joan Carles “li contesta que no, que continuï al seu lloc”.

Aquesta decisió del rei es concreta passades ja les 19.00 hores, quan el monarca ordena “de cap manera autoritzar el general Armada perquè vingui al Palau de La Zarzuela”. Es mantenen des de Zarzuela converses amb Milans perquè “de manera definitiva” retiri les unitats que han sortit als carrers i ordeni a Tejero que deposi la seua actitud.

A més, s’indica que “parla Milans del Bosch també amb [Sabino] Fernández Campo [cap de la Casa Reial]”, i ell insisteix en el que anomena solució “Armada”.

A continuació, en una conversa entre Fernández Campo i Armada, aquest insisteix en la seua solució, i aquell li replica que “de cap manera” el rei autoritza a dirigir-se als diputats en nom seu. A les 23.30 hores, arriba un equip de TVE a Zarzuela i a les 24.00 hores s’inicia l’enregistrament, que a les 0.30 hores ja del dia 24 de febrer surt en vídeo cap a la mateixa TVE per a la seua difusió a la 1.12 hores.

Entre la 1.30 i les 2.00 hores, aproximadament, Armada, que finalment havia aconseguit entrar al Congrés després de la seua última conversa amb la Zarzuela, a la seua sortida informa Palau que s’ha entrevistat amb Tejero i que aquest “està obstinat” i repeteix que no rep més ordres que les de Milans del Bosch.

A la 1.20 hores, el rei transmet per telèfon diverses ordres per a Milans del Bosch, que són enviades per tèlex a València a la 1.45 hores. “Amb tota claredat”, el rei li expressa la seua “rotunda” decisió de “mantenir l’ordre constitucional dins de la legalitat vigent” i afegeix que, després del seu missatge al país, “ja” no pot tirar-se enrere i que “qualsevol cop d’Estat no podrà escudar-se en el rei”, sinó que “és contra el rei”. Milans del Bosch contesta al monarca que complirà les ordres, però que Tejero ja no l’obeeix i a les 4.00 li torna a trucar el rei i li diu que “això ha d’acabar d’una vegada”.

A les 5.10 hores, s’envia aquest ban per tèlex des de València a la Zarzuela, al mateix temps que arriben notícies que Antonio Tejero accedeix a rendir-se sota certes condicions, que tant Laína com Armada jutgen com a “acceptables”. La resta, conclou el document, és “conegut per la premsa”.

El Govern central ha habilitat un accés a la documentació desclassificada a través de la pàgina web de Moncloa en la qual figuren les 153 “unitats documentals” classificades segons Interior, Defensa i Afers Exteriors. Tanmateix, no inclouen transcripcions de les decisives converses telefòniques que el rei va mantenir des de Zarzuela i sí bastants documents sense firmar, sense acreditar-ne l’autoria i fins i tot manuscrits.

Malgrat tot, no aporten grans revelacions que modifiquin la versió històrica consolidada: continuem sense saber qui era l’elefant blanc.