Antoni Siurana, ex alcalde de Lleida: “Al dinar amb Armada no es va parlar de cap cop de timó”
Els participants en l’àpat a casa de Siurana es desvinculen de les trames colpistes

“Al dinar de Lleida no es va parlar de cap cop de timó, per això hi ha el Parlament”, va assegurar en el judici del 23F l’exdirigent del PSOE Enrique Múgica, que, juntament amb el dirigent del PSC Joan Raventós i el llavors alcalde de la capital de Ponent, Antoni Siurana, va compartir a la casa d’aquest últim un dinar el 22 d’octubre del 1980 amb Alfonso Armada, llavors governador militar de la demarcació.
Els participants en la reunió, del contingut del qual Múgica va informar mitjançant “una minuta escrita” el seu llavors secretari general, Felipe González, sempre han desvinculat aquesta trobada de les diverses trames colpistes que en aquelles dates es teixien en paral·lel a les xarxes de poders militars, polítics i econòmics.
D’aquesta minuta, en qualsevol cas, mai més se’n va saber. “Desconeix on pugui trobar-se”, va dir qui seria ministre de Justícia i Defensor del Poble, que va qualificar de “normal en qualsevol tipus de reunió” la confecció d’aquest tipus de notes per a la dirigència.
“La iniciativa del dinar va ser de l’alcalde de Lleida”, va afegir, i ell hi va participar “com a socialista i com a membre de la comissió de Defensa del Congrés”, segons consta en un dels informes del Cesid (Centre Superior d’Investigacions de la Defensa, avui CNI) desclassificats ahir. Armada, per la seua part, va declarar en el judici, a preguntes del fiscal, que Siurana el va convidar aquell mateix matí i que no li va revelar qui eren els altres comensals, “que no havia vist mai”, en el trajecte cap al seu domicili.
Cap dels comensals recorda que en aquest dinar es parlés de formar “un govern de coalició UCD-PSOE, presidit per un independent [Armada]” tal com va suggerir en la vista Ángel López Montero, advocat del militar. Durant la instrucció de la causa que derivaria en el consell de guerra als colpistes, Siurana va declarar, com a testimoni, que allà tampoc es va parlar “específicament d’una sortida de govern amb un militar com a president” ni d’“una proposta política concreta”.