Landelino Lavilla: demòcrata o colpista?
Un document desclassificat situa el polític lleidatà, president del Congrés el 23F, com a instigador d’una trama colpista i grups militars l’assenyalaven com a objectiu
Seqüència de l’accés de Tejero a la tribuna del Congrés amb Lavilla observant-ho des de la presidència.
De part de qui estava el lleidatà Landelino Lavilla en la convulsa transició de la dictadura a la democràcia parlamentària de fa mig segle?
Lavilla, nascut a Lleida el 1934 i que sempre va mantenir vincles amb Ponent (passava estius a la Fonda Santesmasses de Guissona), va ser un democristià vinculat al Banesto i a l’Editorial Católica. Fundador d’UCD, va ser de juliol de 1976 a abril de 1979 ministre de Justícia d’Adolfo Suárez, amb qui va tirar endavant les lleis d’Amnistia, de Reforma Política i d’Associació, va desmantellar el TOP (Tribunal d’Ordre Públic) i es va moure per legalitzar el PCE.
Tanmateix, un document desclassificat pel Govern central, la nota Documentació amb una presumpta planificació del cop, manuscrita (1980), projecta una eventual màcula sobre aquest historial d’aperturista sense matisos: “Protagonitzat per [Miguel] Herreri de Miñón, Álvarez [no especifica quin], Landelino [Lavilla] i potser el grup blau d’UCD”, assenyala l’informe, que atribueix “escasses possibilitats” d’èxit a aquesta suposada trama colpista “d’ideologia democristiana” els promotors de la qual “no compten amb [Manuel] Fraga”.
El document, apòcrif i que ha estat als arxius de la Guàrdia Civil des del novembre del 1980, recull l’existència de fins a nou suposades trames de diferent origen i filiació, algunes de les quals inclouen el Congrés, o les Corts en manera genèrica, com un dels punts a controlar en cas d’aldarull, una eventualitat que, òbviament, inclou els seus responsables.
El 23 de febrer del 1981 ocupava la presidència del Congrés com a diputat cunero per Jaén i va ser un dels cinc lleidatans segrestats pels guàrdies civils revoltats juntament amb Josep Pau (PSC), Maria Rúbies (CDC) i Manel de Sàrraga i Jaume Barnola, ambdós d’UCD.
Dos dies després del cop, el laborista George Thomas, speaker de la Cambra dels Comuns britànica, dirigia a Lavilla un missatge en el qual es mostrava “fortament impressionat” per “un esdeveniment que ha inquietat els amics de la democràcia espanyola”.
“La seua conducta ha merescut el respecte de tots els parlamentaris del món democràtic”, afegia.
