Siurana diu que Tejero va perpetrar un cop barroer i propi de Torrente

“El 23F és la prova palpable que Franco va deixar l’exèrcit i les forces de seguretat fets una merda. No s’entenien ni entre ells”, va assegurar ahir l’exalcalde de Lleida Antoni Siurana, que dimecres es va convertir, involuntàriament i de nou, en un dels centres d’atenció al desclassificar el Govern els papers del cop: en alguns dels 153 documents publicats apareixen al·lusions al dinar que va compartir el 22 d’octubre del 1980 al seu domicili amb el llavors governador militar de Lleida, Alfonso Armada, i els dirigents socialistes Enrique Múgica i Joan Raventós.

“Allò no va ser més que l’ús legítim del dret que tenien Múgica i Raventós a conèixer un general que sonava per ser cap d’Estat Major de l’exèrcit”, va assenyalar. “Múgica havia vingut a Lleida per tenir una reunió amb UGT i va dir que potser podríem aprofitar per dinar amb ell”, recorda.

“Vaig pensar en la que muntaria si ens presentàvem en un restaurant i vaig dir: ho farem discretament, però, caram, ja veus”.

L’exalcalde afirma que en aquest dinar no es va parlar de canvis de govern ni es van sondejar suports polítics o d’una altra mena: “Ningú és tan idiota com per convocar un dinar així per conspirar, o almenys jo no ho soc. Una idea així no se li pot ocórrer a ningú”, etziba.

Les versions dels quatre comensals, tant en la investigació de l’intent colpista com en els seues declaracions durant el judici com a testimonis (acusat, en el cas d’Armada) i en les seues afirmacions públiques, han coincidit sempre en aquest aspecte. “Els lleidatans tenim el costum de dinar cada dia i aquell dia vam dinar tots quatre, sense més”, apunta.

Siurana considera el plantejament del cop “tan barroer que ni els militars li van donar credibilitat. Era un cop estil Torrente”, amb referència al caspós personatge cinematogràfic. “No va ser una mica potiner, va ser totalment potiner”, assenyala, mentre que recrimina als seus executors que “van fer que féssim el ridícul com a país, no ens representaven. Van transmetre a tothom la imatge de país bananer i Espanya no era el Carib per a res”.

Armada, estret col·laborador de Joan Carles I durant dècades, va ser el cap d’una de les trames colpistes que van confluir en el 23F. Va ser governador militar de Lleida i cap de la Divisió de Muntanya Urgell entre final del 1979 i febrer del 1981, quan va ascendir a segon cap d’Estat Major de l’exèrcit. “Va venir per tenir comandament en plaça, amb tropes. Aspirava a arribar a la Junta de Caps d’Estat Major”, recorda.