PRÒXIM
L’Iran ataca ambaixades nord-americanes i infraestructures per tot el Golf Pèrsic
Trump justifica la seua operació “preventiva” contra els iranians perquè “ells haurien atacat primer”. França enviarà una fragata i sistemes antidrons i antimíssils per protegir Xipre, territori UE
Funeral de les víctimes d’un atac aeri contra una escola de nenes a la ciutat de Minab. - EFE/IRANIAN FOREIGN PRESS DEPARTMENT
Mentre Israel i els EUA van continuar atacant ahir infraestructures iranianes, la República Islàmica va escalar la seua resposta al bombardejar instal·lacions energètiques i objectius civils. A més, l’Iran va centrar també els seus atacs sobre les ambaixades nord-americanes al Golf Pèrsic. Així, diversos drons van impactar sobre les legacions dels EUA a l’Aràbia Saudita i Kuwait.
Hores abans, els EUA havien instat tots els ciutadans nord-americans a abandonar “immediatament” 14 països de la regió del Pròxim Orient, atesa l’existència de “greus riscos” per a la seua “seguretat”. Per això, va anunciar el tancament de l’ambaixada a Kuwait i l’evacuació del personal “no essencial” de les seues legacions diplomàtiques a Jordània, Bahrain, Emirats Àrabs Units, el Líban i l’Iraq.
Paral·lelament, el president dels EUA, Donald Trump, va justificar haver llançat l’operació militar contra l’Iran de manera preventiva perquè, segons va dir, Teheran “hauria atacat primer”. “Estàvem mantenint negociacions amb aquests llunàtics i, segons la meua opinió, volien atacar primer. Si no ho fèiem nosaltres, ells haurien atacat primer”, va repetir Trump sobre el diàleg, mediat per Oman, que iranians i nord-americans sostenien per limitar el programa nuclear iranià. El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va corroborar aquesta justificació, assegurant que si no haguessin atacat de forma immediata l’Iran, en “qüestió de mesos” el país persa tindria un “programa nuclear immune”.
Així mateix, França enviarà a Xipre sistemes antimíssils i antidrons, a més d’una fragata, després que una base aèria britànica a l’illa fos atacada dilluns. Aquesta contribució se suma al desplegament per part de Grècia de caces i fragates per defensar l’illa mediterrània, sòcia de la Unió Europea. Per la seua part, el Regne Unit enviarà a la zona un destructor.
La Mitja Lluna Roja iraniana va elevar ahir a un total de 787 la xifra de morts pels atacs d’Israel i els EUA. A més, la xifra de militars nord-americans morts des de l’inici de l’operació ja ascendeix a sis.
Sense evidències d’una bomba atòmica iraniana
L’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) mai no ha tingut informació que indiqués que l’Iran tingués un pla estructurat per construir una bomba atòmica, va insistir ahir el director general de l’agència nuclear de l’ONU, Rafael Grossi. Així mateix, l’organisme va informar sobre “danys recents” als edificis d’accés de la planta subterrània d’enriquiment d’urani de Natanz, al centre de l’Iran, si bé va subratllar que no s’esperen “conseqüències radiològiques”.
Les autoritats rebaixen la xifra de morts
Les autoritats libaneses van rebaixar ahir a 40 el nombre de morts en l’ofensiva aèria israeliana des del seu inici fa menys de 48 hores, i el de ferits van augmentar a 246, mentre que els desplaçats allotjats en escoles oficials ja ascendeix a més de 58.000.
Exigeix investigar una massacre en una escola
L’alt comissariat de l’ONU per als drets humans, Volker Türk, va demanar una investigació “ràpida, imparcial i exhaustiva” de l’atac a l’escola de Minab, al sud de l’Iran, el primer dia de la guerra dels EUA i Israel contra aquest país, i en el qual van morir almenys 165 nenes.
Zelenski ofereix la seua ajuda antiaèria
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va assenyalar ahir que Ucraïna podria ajudar els països del Golf Pèrsic amb la seua experiència per abatre drons iranians si els líders de la regió convencen Rússia de pactar un alto el foc a Ucraïna.
