Espanya s’uneix a altres països europeus i envia una fragata per protegir Xipre

Espanya enviarà la fragata Cristóbal Colón a Xipre, en companyia del portaavions francès Charles de Gaulle i d’altres vaixells de l’Armada grega, després de l’atac d’un dron, atribuït en principi a l’Iran, a una base militar britànica a l’illa, que forma part de la Unió Europea, segons va anunciar ahir el ministeri de Defensa. En una nota de premsa, el departament que dirigeix Margarita Robles va afirmar que amb aquest desplegament mostra “el nostre compromís amb la defensa de la Unió Europea i la seua frontera oriental”.

Aquest anunci es produeix després que dimecres l’Executiu desmentís “taxativament” que hagi acordat cooperar militarment amb els EUA, com sostenia la Casa Blanca, i que el president del Govern, Pedro Sánchez, clamés “no a la guerra” en una declaració institucional i exigís “diplomàcia”.

La fragata Cristóbal Colón (F-105), que va entrar en servei l’octubre del 2012 i tecnològicament la més avançada de l’Armada, és un vaixell dissenyat en especial per a la defensa aèria, amb capacitat per operar en tota mena d’escenaris, tant en operacions convencionals com en missions humanitàries i de manteniment de la pau. Amb 146 metres d’eslora, 18,6 metres de màniga, 7,2 metres de pes i una velocitat màxima de 28,5 nusos és la fragata més moderna de la classe F-100 amb què compta l’Armada i disposa del percentatge de participació més gran de la indústria espanyola en la seua construcció.

Pot exercir qualsevol de les quatre missions genèriques assignades a la Força Naval: dissuasió i defensa; gestió de crisis; seguretat marítima i projecció exterior. El vaixell està preparat per enfrontar-se a blancs complexos i participar en exercicis de defensa antiaèria i antimíssils. La seua dotació actual gira entorn dels 200 homes i dones.

Robles va explicar que aquest vaixell ja es trobava al Bàltic en una maniobra amb el grup naval del portaavions gal Charles de Gaulle i que havia d’acabar ben aviat aquesta missió, però que ara s’ha decidit ampliar-la i dirigir-se a la Mediterrània per donar suport a Xipre, encara que va rebutjar que això signifiqui que Espanya entri en la guerra, perquè només participa en l’àmbit del “dret a la legítima defensa”.

També Itàlia i els Països Baixos van anunciar ahir que desplegaran ajuda naval a Xipre, així com sistemes de defenses antidrons i antimíssils als països del Golf.

Teheran assegura que té el control d’Ormuz i el pas del comerç

La Guàrdia Revolucionària iraniana va afirmar ahir que l’estret d’Ormuz es troba sota el control de la República Islàmica segons les lleis internacionals i va avisar que els vaixells que no compleixin amb els protocols “podrien ser atacats o enfonsats”.Ahir mateix, el cos militar d’elit va anunciar que havia atacat un petroler dels Estats Units al nord del golf Pèrsic i que el vaixell es trobava en flames. Posteriorment, les Forces Armades de l’Iran van informar d’un atac amb drons contra el portaavions de propulsió nuclear nord-americana USS Abraham Lincoln (CVN-72) al golf d’Oman.Mentrestant, els atacs d’Israel i els Estats Units a l’Iran han afectat més de 3.643 edificis civils i han deixat inoperatius tres hospitals, segons un balanç ofert aquest dijous per la Mitja Lluna Roja iraniana.Així mateix, el nombre de persones que han mort a l’Iran des de dissabte ja ascendeix a 1.230, segons va informar aquest dijous l’agència pública Fundació dels Màrtirs i Afers dels Veterans del país persa. Les xifres continuen sent provisionals a causa de les restriccions d’accés, la interrupció gairebé total de l’accés a internet i les dificultats per a la verificació independent dels fets sobre el terreny.Al Líban, Beirut i els seus suburbis van registrar ahir embussos quilomètrics de vehicles i congregacions de famílies a les cunetes de carreteres més allunyades, després que Israel emetés una ordre d’evacuació sense precedents per a barris sencers dels afores de la capital.Les autoritats libaneses van elevar ahir a més de 100 els morts i gairebé 640 els ferits a causa de l’onada de bombardejos llançada per Israel.

Londres diu que el dron que va atacar la seua base no va sortir des de l’Iran

El Govern britànic va confirmar ahir que el dron tipus Shahed que dilluns a la matinada va assolir la base de la Reial Força Aèrea (RAF) britànica Akrotiri a Xipre no va ser llançat des de l’Iran.Per la seua part, el Govern de l’Azerbaidjan va acusar l’Iran d’atacar amb drons l’aeroport de l’enclavament de Najitxevan, a 10 quilòmetres de la frontera amb el país persa al sud-oest del país, provocant dos ferits. Tanmateix, l’Iran va negar haver atacat l’aeroport de Najitxevan. Teheran va acusar a més Israel d’haver fet aquest atac per culpar-ne la República Islàmica. Així mateix va negar haver atacat amb un dron la base militar britànica a l’illa de Xipre.