PP i Vox eleven la seua tensió mentre negocien governs

Els principals líders de PP i Vox van intensificar ahir l’encreuament de missatges crítics en la campanya electoral de Castella i Lleó, en un paradoxal galimaties propagandístic simultani amb els contactes dels dos partits per formar governs autonòmics de coalició, o si més no per pactar els seus programes com a socis parlamentaris, tant a Extremadura com a Aragó.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va fer una crida per concentrar el vot en la seua formació el 15 de març i facilitar que el seu partit lideri el govern de Castella i Lleó, ja que, segons va assegurar, qualsevol altra opció suposaria “dispersar, dividir i bloquejar” el futur de la comunitat.

Feijóo va subratllar que el destí de Castella i Lleó no s’ha de decidir des de “cap despatx de Madrid” ni per persones alienes a l’autonomia i va afirmar que la seua formació és l’única amb un “projecte real” basat en el coneixement de cada ajuntament i comarca de les nou províncies.

Per la seua part, el president de Vox, Santiago Abascal, va admetre que té interès per pactar amb el PP, però no perquè els seus candidats a Extremadura, Aragó o Castella i Lleó s’asseguin en “butaques”, sinó perquè es produeixi un “veritable canvi de rumb” en aquestes comunitats. Així, va dir que qualsevol negociació amb els conservadors es basarà en “mesures, terminis i garanties de compliment”. “Oblideu-vos dels càrrecs. Qualsevol cosa que sentiu sobre que volem conselleries és mentida”, va afegir.

D’altra banda, el secretari general de Noves Generacions del PP, Carlo Angrisano Girauta, va dimitir ahir del seu lloc i es va donar de baixa com a afiliat al considerar que el seu partit “tem més perdre vots que defensar el que és correcte”, i per això va demanar el vot per a Vox. Angrisano, nebot de l’exdirigent de Cs i eurodiputat de Vox Juan Carlos Girauta, havia de ser destituït de la presidència de NNGG de la mateixa manera que fa uns mesos va deixar de ser assessora del grup Popular a l’eurocambra. Passava més temps a l’Equador que a Estrasburg després d’aparellar-se amb una jove d’aquest país.