Quan el Segre passava per Alfarràs: El principal riu de Lleida es va desviar en un procés geològic de milers d’anys anomenat avulsió

Que el Segre passava per Alfarràs, Almenar i Alguaire? No ben bé, ja que quan aquest era el traçat del riu faltaven diversos centenars de milers d’anys perquè aquestes poblacions comencessin a existir, malgrat que, efectivament, el curs del riu va coincidir fa més d’un milió d’anys amb el de la Noguera Ribagorçana, del qual es va separar per tornar a ocupar l’actual en un procés geològic conegut com avulsió o captura, segons indiquen els treballs de diversos investigadors de la UdL, entre els quals el geòleg Carles Balasch.

“El terme avulsió indica un canvi geològic sobtat que desplaça el rumb del riu, que necessita un pendent bastant suau i no discórrer encaixat”, explica Balasch, que assenyala com a causa probable d’aquest canvi un procés tectònic com un plec anticlinal en el que avui és l’extrem occidental de Lleida. Aquests “canvis de pendent necessiten milers d’anys per produir-se”, assenyala.

L’avulsió del Segre no va ser un procés geològic traumàtic i veloç, sinó una cosa que es va anar produint durant milers d’anys. De fet, els investigadors situen l’inici del procés entre fa 1,5 i 1,2 milions d’anys i el final entre els 400.000 i els 500.000 anys.

“Tot i que es requereixen més estudis, es va arribar a aquesta conclusió” en una sèrie de treballs desenvolupats fa quinze anys i que continuen requerint “estudis necessaris per confirmar alguns detalls de la hipòtesi”, anota Balasch. “En el rastreig de materials geològics transportats pel riu es detecten coincidències entre els marcadors litològics del Segre i el que avui és la Noguera Ribagorçana.”

L’element clau d’aquest procés és l’anticlinal de guixos Balaguer-Barbastre, l’estructura més meridional del Pirineu, formada per materials com guixos molt plàstics i erosionables. Aquest plegament va generar una elevació del terreny que arriba als 440 metres entre Alfarràs i Gerb, contínua per l’altiplà d’Almenar i Alguaire, i que es prolonga fins a Almacelles, la zona sota la qual avui s’ubica el potencial aqüífer de les Planes de Raïmat.

“Quan el Segre ja no va poder passar per l’estret de Gerb va començar a buscar una sortida més a l’oest” i va fer un gir de 90 graus, anota l’investigador, que destaca la coincidència entre les graves de les plataformes d’Almenar-Alguaire i les de Gerb.

El Segre, que va baixar diversos centenars de milers d’anys per on continua fent-ho la Ribagorçana (van ser un sol riu) i es dirigia cap al sud-oest, va tornar a perforar el guix quan l’anticlinal va deixar de plegar-se, i va adoptar el seu curs actual cap al sud. L’aparició de l’anticlinal el va desviar primer a l’oest, i després, entre fa 450.000 i 650.000 anys, el va fer virar cap al sud.

Alguns marcadors geològics “formen el testimoni d’una avulsió i afluència del Segre cap a la Noguera Ribagorçana d’uns 20 quilòmetres de recorregut”, assenyala Balasch en un dels seus primers treballs sobre el tema, en el qual ressenya com, més endavant, a l’emergir l’anticlinal, “es troba una barrera que no pot vèncer i es veu obligat a buscar un rumb alternatiu”.

“Durant aquella etapa, el Segre va entregar les seues aigües a la Ribagorçana, dipositant un rosari de graves molt elevades entre Gerb i Ivars d’Urgell”, anota, que serveixen de base per a la hipòtesi de la captura. Això va ser abans que hi hagués “un fenomen d’antecedència”, o recuperació del curs inicial, amb el qual el Segre “va aconseguir novament restablir el seu traçat cap al sud” i “excavar la vall actual”. És aleshores, afegeix, quan “edifica el sistema de terrasses que es conserva des de Balaguer a la confluència amb el riu Cinca”.

Després d’aquest segon perforament de l’anticlinal, les terrasses s’assenten als dos costats del riu i en l’últim mig milió d’anys el riu s’encaixa al pla de Lleida. Així, la terrassa d’Alcoletge tindria uns 400.000 anys, la dels Mangraners uns 180.000 anys, i el nivell de terrassa més baix en l’assentament de Cappont, entre 10.000 i 12.000 anys.

“El riu que mana en el sistema és el Segre. És el que més cabal porta i marca el nivell de base del sistema i el discórrer dels altres, que operen com a afluents al tenir aquest el llit de menor altitud”, afegeix.