EUA ataca l’illa iraniana de Kharg, cor de la indústria petrolera de la República Islàmica

El president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar a primera hora d’ahir que l’exèrcit nord-americà havia efectuat un bombardeig sobre l’estratègica illa de Kharg, a l’Iran, si bé va assenyalar que no ha atacat la seua infraestructura petrolera “per decència”.

“Fa uns instants, sota les meues ordres, el Comandament Central dels Estats Units (Centcom) ha portat a terme un dels bombardejos més potents de la història del Pròxim Orient i ha destruït per complet tots els objectius militars de la joia de la corona de l’Iran, l’illa de Kharg”, va anunciar a Truth Social, en què va assegurar que “per decència (ha) decidit no destruir la infraestructura petrolera de l’illa”.

L’inquilí de la Casa Blanca va amenaçar, en canvi, de “reconsiderar” l’execució d’atacs contra la indústria petrolera de l’illa si l’Iran o un altre país intervé en “el pas lliure i segur” dels vaixells per l’estret d’Ormuz.

L’illa de Kharg –de tot just 24 quilòmetres quadrats d’extensió– s’ubica a 25 quilòmetres al sud de la costa de l’Iran, al golf Pèrsic, i s’erigeix com un dels punts estratègics fonamentals per al comerç de petroli de la república islàmica, permetent l’exportació del 90% del cru iranià.

En aquest sentit, va defensar que les forces iranianes han quedat “sense cap capacitat” per poder defensar-se dels atacs nord-americans. “No hi ha res que puguin fer sobre això!”, va etzibar el mandatari nord-americà.

“L’Iran mai tindrà una arma nuclear, ni tindrà la capacitat d’amenaçar els Estats Units d’Amèrica, el Pròxim Orient, ni de fet, el món. Les Forces Armades de l’Iran, i tots els altres involucrats amb aquest règim terrorista, farien bé a deposar les armes i salvar el que queda del seu país, que no és gaire!”, va asseverar en el seu missatge.

Per la seua part, un portaveu iranià va amenaçar amb atacs contra tota infraestructura petrolera del Pròxim Orient en què participi qualsevol empresa nord-americana. “Tota la infraestructura petrolera, econòmica i energètica pertanyent a companyies petroleres de la regió que tinguin accions nord-americanes o cooperin amb els Estats Units serà destruïda immediatament i convertida en cendres”, assegura el missatge emès “en resposta a les declaracions del president agressor i terrorista dels Estats Units”.

Fonts iranianes van declarar que l’atac contra l’illa de Kharg no ha destruït cap infraestructura petrolera malgrat que es van notificar al voltant de 15 explosions a l’enclavament que haurien provocat una densa columna de fum, segons l’agència Fars.

El ministre d’Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va plantejar el principi d’“ull per ull” en la resposta de les Forces Armades iranianes davant dels bombardejos dels Estats Units i Israel.

Quant a l’estret d’Ormuz, Araghchi va subratllar que “està obert”. “Només està tancat per als petrolers i vaixells dels nostres enemics, dels qui ens estan atacant i els seus aliats. Els altres poden passar”, va subratllar.

“Evidentment, molts prefereixen no (creuar) per seguretat. Això no té res a veure amb nosaltres”, va al·legar.

Missió naval internacional

D’altra banda, Trump va proposar una missió naval internacional per mantenir l’estratègic estret d’Ormuz, artèria del comerç internacional de petroli actualment sota bloqueig de l’Exèrcit iranià, i que estigui “obert i segur”. Va expressar el seu desig que “països afectats” pel tancament de l’estret s’afegeixin a aquesta missió.

El mandatari nord-americà, que no va donar terminis sobre l’operació d’escorta i vigilància, sí que va esmentar específicament la seua “esperança” que països com “la Xina, França, el Japó, Corea del Sud o el Regne Unit” acompanyin els vaixells nord-americans per reobrir l’estret.

Milers de persones van sortir ahir als carrers de les grans capitals espanyoles com Madrid, Barcelona o València per manifestar-se en contra de la guerra a l’Iran.

A la capital espanyola, amb crits de “no a la guerra”, “qui decideix aquí?, el poble iranià” i “cada poble, cada plaça, tots som Gaza”, així com cartells demanant “pau”, unes 5.000 persones, segons l’organització, es van concentrar davant del Museu Reina Sofia, que allotja el Guernica de Picasso, símbol universal antibel·licista.

Aquesta va ser la principal concentració per reclamar parar la guerra a l’Iran de les que es van celebrar a 150 ciutats, convocades per la plataforma PararLaGuerra.

A Barcelona van ser unes cinc-centes les persones que van acudir a la mateixa convocatòria malgrat la intensa pluja que queia al matí a la capital catalana.

Les manifestacions, que es van convocar amb el lema “Cal parar la guerra a l’Orient Mitjà. No oblidar Gaza” i en contra de les accions militars dels EUA i Israel, responien a un manifest avalat per 143 organitzacions i més de 200 personalitats del món de la cultura.

Crida

En les concentracions es va llegir el manifest cridant “les i els demòcrates a condemnar aquesta agressió, defensar el dret internacional i treballar per una pau justa i duradora a l’Orient Mitjà, que ha d’incloure el final del genocidi a Gaza”, alhora que mostra la seua condemna del “règim criminal dels aiatol·làs”.