L’Iran reprèn els atacs contra Israel mentre amenaça de mort Netanyahu

L’Iran va llançar ahir una nova remesa de projectils contra el sud i el centre d’Israel, que va ser resposta per l’Exèrcit israelià amb l’anunci d’una altra operació militar contra objectius a l’oest de la república islàmica.

Els projectils iranians anaven dirigits en particular contra la ciutat portuària d’Eliat, al sud del país, i els voltants de Tel-Aviv, i hi havia constància d’almenys tres ferits lleus per impactes i de l’abatiment d’un míssil amb munició de carràs, segons va informar la Policia israeliana.

La Guàrdia Revolucionària iraniana va anunciar l’ús per primera vegada del míssil balístic de combustible sòlid Sejil en la nova onada d’atacs contra Israel. El Sejil, amb un abast de fins a 2.000 quilòmetres, d’uns 20 metres de llarg, de 23 tones de pes i ogives d’entre 500 i 1.000 quilos, permet llançaments ràpids des de plataformes mòbils i va ser provat amb èxit el 2009.

Mentrestant, la Força Aèria israeliana va llançar una nova onada d’atacs aeris “extensos” a l’oest de l’Iran, contra instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària i de la Policia interna iranià, els Basij, segons va anunciar el mateix Exèrcit israelià, en atacs “dirigits contra instal·lacions d’infraestructura del règim iranià”.

D’altra banda, també continua la guerra psicològica amb l’amenaça pronunciada ahir per la Guàrdia Revolucionària de l’Iran, que va declarar la intenció de matar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

La Guàrdia Revolucionària va al·ludir de passada a la inusual absència de Netanyahu en la reunió de dissabte de la cúpula de seguretat d’Israel, que ha alimentat la teoria que el primer ministre israelià podria haver estat ferit en algun moment dels atacs iranians. “Si aquest criminal assassí de nens continua viu, continuarem perseguint-lo i el matarem”, va declarar la Guàrdia Revolucionària al seu mitjà oficial Sepah News.

A més, les autoritats iranianes van dedicar les últimes hores a alimentar la possibilitat que els EUA i Israel estiguin fent atacs de bandera falsa per culpar l’Iran de bombardejos contra la població civil de la regió.

Per la seua part, el president dels EUA, Donald Trump, va insistir a demanar una “aliança internacional” per reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, i creu que “les condicions encara no són prou bones” per arribar a un acord amb l’Iran.

Tanmateix, el Govern francès va informar que no té intenció de participar ara per ara en la missió naval que ha proposat Trump.

Israel mata dos nens i els seus pares a Cisjordània

Forces israelians van matar quatre membres d’una mateixa família (pare, mare i dos nens) després d’obrir foc contra el seu cotxe a la zona de Tamun, al nord de Cisjordània, segons el ministeri de Sanitat palestí. Els morts són Ali Bani Odeh (el pare, de 37 anys), Waad Bani Odeh (la mare, de 35), i els fills Mohamed Bani Odeh, de cinc anys, i Ozman Bani Odeh, de set. L’agència oficial palestina de notícies, Wafa, recull que dos fills més que estaven fora del cotxe, Mustafa i Jaled (de vuit i deu anys) van sobreviure.L’Exèrcit d’Israel, que habitualment respon preguntes sobre aquest tipus d’actuacions, va redirigir la pregunta a la Policia, que no va respondre.Almenys 18 palestins han mort en el que va del 2026 en atacs de l’Exèrcit d’Israel, segons el recompte de l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Afers Humanitaris, actualitzat fins al 8 de març i que exclou per tant els Bani Odeh. La xifra supera els 1.075 des del 7 d’octubre del 2023, quan Israel va endurir els atacs a la Cisjordània ocupada com a represàlia per l’atac de Hamas aquell mateix dia. L’assassinat de la família es produeix a més quan l’enclavament travessa una brutal onada de violència en mans dels colons israelians, que han matat sis palestins des que va començar la guerra amb l’Iran.

Von der Leyen insta a intensificar la “diplomàcia migratòria”

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va instar ahir els líders europeus a utilitzar “totes les eines de diplomàcia migratòria” disponibles davant d’un futur “incert” arran de la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran. “Encara que, ara per ara, el conflicte no s’ha traduït en fluxos migratoris immediats cap a la UE, el futur continua sent incert i requereix la plena mobilització de totes les eines de diplomàcia migratòria de les quals disposem”, va dir la mandatària europea en una carta dirigida als líders dels Vint-i-set, que es reuniran aquest dijous a Brussel·les.

Espanya resitua al seu Grup d’Operacions Especials a l’Iraq

Espanya ha “resituat temporalment” els militars del Grup d’Operacions Especials (SOTG) destacat a l’Iraq per “el deteriorament de la situació de seguretat” per la guerra a l’Iran i “davant la impossibilitat de continuar desenvolupant les comeses assignades”. Espanya té 300 militars desplegats a l’Iraq en dos operacions, l’operació Inherent Resolve, que des del 2014 porta a terme contra el Daesh i en la qual es resitua ara el SOTG, i la missió de l’OTAN a l’Iraq. A més, Espanya participa en la Unitat de Force Protection i l’Element de Suport Nacional a l’Iraq, dos grups organitzats per l’OTAN a petició de l’Iraq.