El PSOE perd cinc punts després dels casos Leire i Zapatero, segons el CIS
L’avantatge dels socialistes sobre el PP es redueix a 4,2 punts i el bloc de PP i Vox treu ja cinc punts als partits del govern de coalició
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
El Baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de juny, el primer després de conèixer-se la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i la reactivació del cas de l’anomenada 'fontanera socialista' Leire Díez, torna a situar al PSOE al capdavant, però la seua estimació de vot es redueix al 31,3%, gairebé cinc punts menys que el mes anterior, i el seu avantatge sobre el PP es retalla a 4,2 punts, la més baixa de l’últim any.
L’enquesta es basa en 4.200 entrevistes telefòniques realitzades en els primers quatre dies de juny en 1.208 municipis de 50 províncies. En aquestes dates ja se sabia que el president Zapatero havia estat citat com imputat en el cas Plus Ultra, el judici a l’exministre José Luis Ábalos havia quedat vist per a sentència i s’estaven coneixent detalls del sumari del cas Leire, en el qual també hi ha imputat l’exsecretari d’organització del PSOE Santos Cerdán.
En aquest context, el CIS conclou que el PSOE continua sent el partit amb més suport electoral, amb un 31,3%, un percentatge similar al que va obtenir quan va perdre les eleccions de 2023. Però suposa un retrocés de gairebé cinc punts respecte al seu registre de maig i la seua cota més baixa des de març de 2024.
La distància més curta de l’últim any
Per contra, el PP puja una mica més de dos punts en un mes i ara s’anota un 27,1%, la seua millor dada de l’últim any, però encara per sota del 33% amb el qual va guanyar les eleccions de juliol del 2023. Això fa que la distància entre els dos grans partits s’estrenyi a 4,2 punts, l’avantatge socialista més baix des de juny de l’any passat.
La tercera plaça continua sent per a Vox, amb una estimació de vot del 15,8%, quatre dècimes menys que al maig, però 3,5 punts més que en les generals de 2023. Darrere apareix Sumar, soci minoritari del govern espanyol, amb un suport calculat en el 6,4%, posant fi a dos mesos marcant la seua cota mínima. Així les coses, l’oposició assoleix el seu percentatge més gran de l’últim any, amb un suport del 42,9% per a PP i Vox davant el 37,7% que sumeixin els dos partits del govern de coalició.
De la seua banda, Podem creix tres dècimes fins anotar-se un 2,8%, mentre que el partit Se Acabó la Fiesta (SALF) de l’eurodiputat 'Alvise' Pérez, que no va aconseguir escó en les recents eleccions d’Andalusia, cau mig punt fins l’1,9%.
En els partits d’àmbit territorial, Esquerra (ERC) cau a l’1,9% però continua superant Junts, amb un 1%, mentre que Bildu es manté per davant del PNB, 1,2% davant el 0,6% dels nacionalistes, i el BNG registra un 1%.
El president preferit
Respecte a la valoració de líders, el president Pedro Sánchez es manté al capdavant amb una nota mitjana de 4,21 punts, la seua segona pitjor nota de l’any, superant tant la seua vicepresidenta Yolanda Díaz, que baixa a 4,05 punts, com a Alberto Núñez Feijóo, que es queda en un 3,79. La taula la tanca Santiago Abascal, líder de Vox, amb una nota de 2,99 punts. Sánchez també és el polític preferit per presidir el govern central, citat al 25% dels qüestionaris davant el 13,4% que esmenta a Alberto Núñez Feijóo i el 23,7% que no vol veure a Moncloa a cap dels noms de la política actual.
Això sí, el líder del PSOE genera desconfiança en dos de cada tres ciutadans, i només un 31,1% diu tenir molta o bastanta confiança en el president del govern espanyol. En tot cas, les xifres de Núñez Feijóo són pitjors, ja que un 78,4% diu tenir poca o cap confiança en l’ell, davant un 20,3%.
