El govern espanyol reforma la llei d’asil i d’estrangeria després de la crisi migratòria a Ceuta

El govern espanyol ha donat llum verda aquest dimarts als avantprojectes de llei d’asil i de reforma de la llei d’estrangeria amb un "enfocament garantista" de respecte als drets humans de les persones migrants i amb l’objectiu de respondre "millor" a la "nova realitat del fenomen migratori". El Consell de Ministres ha aprovat en primera volta ambdós avantprojectes per adequar la legislació espanyola al Pacte Europeu de Migració i Asil que es va aprovar el 2024, segons ha informat aquest dimarts el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Les iniciatives, aprovades després de la crisi migratòria ocorreguda a Ceuta amb l’entrada de milers de persones migrants el 30 i 31 de juliol, busquen comptar "amb un sistema de protecció més àgil, eficaç, ordenat i garantista que respongui millor a la nova realitat del fenomen migratori sense reduir les garanties de persones sol·licitadores i beneficiàries". Marlaska ha avançat que, entre els canvis d’aquesta nova llei d’asil, s’"actualitza" i "precisa" les definicions de protecció internacional, estatut del refugiat i protecció subsidiària, i s’incorporen de forma expressa realitats com la persecució relacionada amb el gènere, la identitat o expressió de gènere i la discapacitat.

Un nou procediment de sol·licitud d’asil en frontera

Respecte a la tramitació dels expedients de sol·licitud de protecció internacional, el titular d’Interior ha detallat que la futura llei distingeix entre el procediment ordinari d’examen i un procediment d’examen accelerat, que ha d’estar resolt en tres mesos. A més, es fixa un nou procediment de frontera, previst al reglament de la UE i d’aplicació obligatòria en determinats supòsits, amb un termini màxim de resolució de 12 setmanes, durant els quals el sol·licitant de protecció internacional haurà de romandre a disposició de les autoritats espanyoles. Aquesta mesura, ha afegit, és una cautela que s’aplica abans que s’autoritzi l’entrada formal al país i facilita el seu retorn en cas de denegació de la petició de protecció internacional.

La figura del triatge a la llei d’estrangeria

La reforma de la llei d’estrangeria modifica matèries que afecten drets fonamentals i incorpora la figura del triatge, és a dir, el procés de recollida d’informació de les persones migrants que entren a Espanya sense haver estat sotmesos als controls fronterers. Un control que inclou, segons ha explicat el ministre, un reconeixement mèdic, un examen de vulnerabilitat, la identificació, la presa de dades biomètriques, una inspecció de seguretat i la derivació al procediment adequat en cada un dels supòsits. Encara que el reglament europeu fixa un termini de fins a set dies per al triatge–un procediment obligatori per als Estats membres–, a Espanya seguirà el termini de 72 hores, prorrogables només per decisió judicial, per limitar al mínim imprescindible el temps que l’estranger hagi de romandre a les instal·lacions policials habilitades per a això.

Marlaska ha garantit que la reforma incorpora els preceptes del pacte europeu que impedeixen l’entrada de persones que arriben de manera irregular i que no tenen dret a protecció internacional, amb un procediment que té un termini màxim de tramitació de 12 setmanes.