ÀSIA
Augmenten a quatre els espanyols desapareguts en la riuada al Nepal
Els morts ja s’atansen als 390, segons les autoritats. Apunten al col·lapse d’una gran massa de gel d’una glacera com a origen de l’allau
Una dona puja a la teulada de casa seua per recuperar pertinences després de la riuada. - SKANDA GAUTAM / ZUMA PRESS / EUROPA PRESS
Quatre espanyols continuen desapareguts després de la riuada que va colpejar dimecres el nord del Nepal i que deixa un balanç provisional de 390 morts i més d’un miler de desapareguts, segons va confirmar ahir el ministre d’Afers Exteriors, la Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares. “En aquests moments no ens consten morts espanyols però sí que hi ha quatre persones que no localitzem”, va explicar Albares en un audiocomunicat en el qual va fer una crida als espanyols que són o han estat a la zona, a les seues famílies i amics perquè contactin amb els telèfons d’emergència consular i els habilitats per a aquesta situació.
Els equips de rescat al Nepal intensificaven ahir les tasques per localitzar més de 1.400 persones, la majoria estrangers, que figuren com a desaparegudes o incomunicades després de la riuada que va arrasar diverses localitats a prop de la frontera amb la regió autònoma del Tibet (al sud-oest de la Xina).
El Servei Geològic dels EUA i el ministeri xinès de Recursos Naturals van apuntar com a causa d’aquesta riuada el col·lapse d’una gran massa de gel en una glacera nepalesa, a entre 5.200 i 5.500 metres d’altitud, que va desencadenar un senyal sísmic de magnitud 5.2 pel fort impacte del despreniment. La gran mola de gel es va precipitar més de 1.000 metres sobre la conca del Lhende Khola, afluent del riu Bhote Koshi, arrossegant roques i material divers a gran velocitat fins a convertir-se en una allau de llot. En tot just set minuts va recórrer uns 20 quilòmetres fins a arrasar el pas fronterer de Gyirong i endinsar-se al Nepal.
Científics del Centre Internacional per al Desenvolupament Integrat de les Muntanyes (ICIMOD), amb seu a l’àrea metropolitana de Katmandú, van registrar un augment del cabal de fins a nou metres en només 30 minuts en estacions del riu Trishuli.
La zona és el punt d’inici d’algunes de les excursions i peregrinacions més importants de l’Himàlaia, com els viatges organitzats cap a Lhasa o l’Everest, a més dels pelegrinatges a la muntanya Kailash i al llac Manasarovar, llocs sagrats per a l’hinduisme.
