UNIÓ
Islàndia diu ‘no’ a integrar-se a la UE
Un 52,8% ha votat en contra de reprendre les negociacions amb Brussel·les davant del 47,2% a favor. El país ja va rebutjar el 2015 optar a ser candidata a entrar a la Unió Europea
La gestió de la pesca i el cost de la vida han estat temes decisius en el referèndum. - EFE/ANXO LAMELA
Islàndia va rebutjar reprendre les negociacions d’accés a la Unió Europea (UE), interrompudes des del 2013, en un referèndum consultiu dut a terme dissabte i el resultat del qual el Govern va reiterar ahir que respectarà.
Escrutat el cent per cent dels vots, el no va guanyar amb més de cinc punts d’avantatge, amb el 52,8% davant del 47,2%. Encara que el sí va estar al davant durant hores, els partidaris del no es van posar al capdavant en el tram final i ja no van abandonar aquesta posició, malgrat que es va mantenir una certa incertesa en el recompte pel retard a la circumscripció del sud-oest, la més poblada, per una discrepància en els vots d’una localitat.
La participació va assolir el 82,5%, la xifra més alta des de les eleccions legislatives del 2009, celebrades just després de la crisi econòmica que va sacsejar el país i va derrocar el govern.
La primera ministra socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir va admetre que sabien des del principi que seria un resultat molt ajustat, va parlar de “triomf de la democràcia” i va emfatitzar la importància que el país surti “unit” de la consulta, recordant també que Islàndia forma part des del 1994 de l’Espai Econòmic Europeu (EEE).
Per la seua part, la líder de l’oposició i contrària a reprendre les negociacions, la conservadora Guðrún Hafsteinsdóttir, va compartir a les seues xarxes socials una foto de la bandera islandesa amb el text: “La nació ha parlat.”
La líder opositora va ressaltar que Islàndia no ha donat l’esquena ni a Europa ni a la UE i que vol seguir mantenint una relació “estreta”, però en la qual aquest país nòrdic “controli ell mateix el rumb”.
La discussió prèvia al referèndum va estar dominada per qüestions com la sobirania nacional, el control dels recursos naturals –en especial, la pesca– i el cost de la vida en un context d’incertesa per les amenaces d’annexió del president nord-americà, Donald Trump, a la veïna Groenlàndia.
Islàndia va sol·licitar l’ingrés a la UE el 2009, però va paralitzar les negociacions quatre anys més tard i el 2015 va comunicar que ja no era candidata. La coalició de centreesquerra que governa des del 2024 va incloure en el seu pacte convocar un referèndum per decidir si continuar el procés, argumentant que mai hi ha hagut una consulta.
En el cas d’un triomf del sí, s’havia promès un altre referèndum sobre l’hipotètic acord que assolissin Reykjavík i Brussel·les.
