POLÍTICA
El Poder Judicial insta a preservar fronteres i censura qui el critica
El Govern central aposta per donar una imatge d’unitat davant de la crisi de Ceuta. El Congrés aprova la llei per nacionalitzar saharauis amb l’abstenció del PP
Isabel Perelló, en el seu discurs, davant de la mirada del rei Felip VI. - POL SOLÀ/ROGER PI/ACN
La presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, va lamentar ahir les “desqualificacions” dels “que exerceixen responsabilitats institucionals” cap als jutges, va exigir respecte a les decisions judicials i va assegurar que es prenen “sense cedir a influències, pressions ni ingerències de cap tipus”. Va assegurar que acusar els jutges de prendre decisions per raons polítiques és atribuir-los un delicte. Ho va fer en el seu discurs de l’acte d’obertura de l’any judicial presidit pel rei Felip VI. A més, va posar el focus en la situació que “pateix” el poble de Ceuta i que “exigeix una resposta que preservi la integritat de les fronteres” espanyoles i “el control ordenat dels accessos, i que asseguri, alhora, l’aplicació de les garanties previstes en l’ordenament” espanyol.
La fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, per la seua banda, va destacar “la necessitat de preservar el principi de legalitat i el retorn a una situació de plena seguretat i normalitat” a Ceuta, “que no està en absolut renyit amb els valors d’humanitat”, va precisar.
D’altra banda, el Govern de l’Estat va apostar ahir per donar una imatge d’unitat després de la desclassificació de documents. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va dir que l’Executiu “treballa unit” i “no s’han de buscar discrepàncies on no n’hi ha” i, al mateix temps, va afirmar que hi ha escenaris la magnitud dels quals és “imprevisible”. El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va voler deixar clar que no es planteja dimitir i va assenyalar que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha dit “molt clarament” i “taxativament” que mai va emetre “cap tipus d’alerta en els termes” dels fets succeïts a Ceuta entre els dies 30 i 31 de juliol, quan es va produir una entrada “massiva” de migrants procedents del Marroc.
En el CNI, tanmateix, hi ha cert malestar, ja que se li atribueix tota la responsabilitat dels avisos sobre l’entrada massiva de migrants. El Govern central va fer públics dimecres 40 informes sobre la crisi migratòria de Ceuta, entre els quals dos notes del CNI, una del Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades i un document en el qual es revelaven converses per WhatsApp del Centre amb la delegació del Govern i amb la prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil. Entre altres coses, s’alertava que en xarxes socials, en comptes que comptaven amb milers de seguidors, s’estava fent una crida per fer un assalt a la ciutat autònoma per la tanca i també per mar.
En aquest context, el ple del Congrés va rebutjar una proposició no de llei del PP per reclamar mitjans per a Ceuta i “reorientar” la relació amb el Marroc després d’un debat amb dures crítiques a la gestió del Govern central i també a la negativa de les comunitats del PP a acollir a menors no acompanyats des de la ciutat autònoma.
El Congrés sí que va aprovar, amb l’abstenció de PP i Junts, la llei promoguda per Sumar perquè els nascuts al Sàhara Occidental abans de l’any 1977 i els seus descendents puguin ser espanyols, en un pas que la majoria dels partits i els representants saharauis que van assistir al debat consideren “històric”. No obstant, el text passa ara al Senat, on el PP estudia esmenar-lo.
