El Congrés convalida el decret d’habitatge després de la vaga general i en vigílies de la campanya electoral
L’Executiu aconsegueix així tirar endavant un dels dos "decrets Maricarmen"
La ministra de Vivienda y Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, durante la Diputación Permanente del Congreso de los Diputados este jueves.
El Congrés ha convalidat aquest dijous el decret llei amb què el govern espanyol pretén fer l’accés a l’habitatge més accessible i frenar l’especulació un dia després de la vaga general i en vigílies de l’inici de la campanya electoral, durant la qual aquest assumpte està cridat a ser un dels eixos centrals.
A disset dies per a les eleccions generals, l’Executiu ha aconseguit així tirar endavant un dels dos "decrets Maricarmen", que el govern espanyol va aprovar l’endemà de la convocatòria anticipada de comicis arran del desnonament a Madrid de l’octogenària Maricarmen Abascal, que dies després va morir en un hospital.
Durant el debat, de marcat to electoral, la ministra d’habitatge, Isabel Rodríguez, ha fet una "crida a la mobilització de tota la gent que creu en el dret a l’habitatge" perquè, igual que aquest dimecres es va manifestar als carrers, també "es manifesti a les urnes el 29 de novembre", mentre que el PP ha reiterat que derogarà aquest decret si arriba al govern.
El govern central l’ha tirat endavant a la Diputació Permanent (òrgan que substitueix al ple del Congrés quan les Corts estan dissoltes) per 35 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, PNB i Podem) i 34 en contra (PP, Vox i Junts).
No ha aconseguit fer el mateix amb el de renovació automàtica dels lloguers, en situar-se el PNB al bloc del no i sumar amb el PP, Vox i Junts 35 vots en contra, davant els 34 a favor de l’esquerra.
Més de 4.000 euros d’estalvi
Aquest l’ha defensat el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, que ha acusat al PP, Vox i Junts de votar no que cinc milions d’inquilins puguin estalviar 4.341 euros a l’any.
Bustinduy es referia així a l’estalvi mitjà per llar que, segons els seus càlculs, suposarà la pròrroga per dos anys dels contractes de lloguer que permet el decret aprovat per a aquells que vencin abans de 2029 i que a la Comunitat de Madrid ascendeix a 9.152 euros.
Aquest decret, en vigor des del passat 8 d’octubre, també posa límits a l’actualització anual de rendes, protegeix dels desnonaments les famílies vulnerables, limita les compres especulatives d’habitatge i estableix un IVA del 10 % per als pisos turístics, un IVA del 4 % per a l’habitatge protegit, beneficis fiscals per a inquilins i propietaris i préstecs públics al 0 % per a l’entrada d’una hipoteca, entre altres mesures.
Per la seua part, el decret que no ha tirat endavant buscava substituir l’actual pròrroga anual dels lloguers d’habitatge habitual per pròrrogues automàtiques de cinc o set anys, i fixar que si el propietari decideix no renovar hagi d’indemnitzar l’inquilí amb l’equivalent a dotze mensualitats, tret d’excepcions.
El PP el derogarà
Durant el debat, tant el govern espanyol com els seus socis d’esquerres han posat èmfasi que la dreta i la ultradreta representen els interessos dels especuladors i els "voltors" i que, si governen, tornarà el "model fallit" "d'especulació" urbanística i la "desprotecció ciutadana".
En nom del PP, el diputat Vicente Marí ha afirmat que Isabel Rodríguez ha estat "la pitjor ministra de la democràcia" i ha reiterat que si governa el seu partit derogarà el decret d’habitatge, impulsarà la construcció d’un milió de cases i agilitzarà les concessions de llicències, entre altres mesures.
José María Figaredo, de Vox, ha acusat l’Executiu d’haver afavorit "que es lucrin els fons voltor" i haver creat l’escassetat d’habitatge, per haver "ficat en els últims cinc anys gairebé sis milions de persones" a Espanya, ha dit amb referència als immigrants.
La portaveu del PNB, Maribel Vaquero, ha justificat el seu suport al decret en què "arregla la barrabassada de la llei d’habitatge", mentre que ha rebutjat el de renovació automàtica dels lloguers, perquè segons la seua opinió, "generaria més inseguretat" i "provocaria treure l’oferta del lloguer".
Des de l’esquerra, el PSOE, Sumar, Podem, ERC i EH BIldu i BNG han recolzat els dos decrets com a continuació de la vaga general i com un pas més cap a la seua meta que l’habitatge no sigui concebut com una mercaderia o un actiu financer, sinó com un dret bàsic.
