SEGRE

El difícil compte de les pensions: El nombre de lleidatans que perceben la ‘nòmina’ creix un 9% i els costos un 78% en una dècada

El sistema públic de pensions s’ha convertit en arma llancívola entre els partits, quan és un dels pilars de l’estat del benestar, i del qual depenen cada mes més de 93.500 lleidatans.

Els jubilats representen més del 28 per cent del cens electoral a les comarques de Lleida. - EUROPA PRESS

Els jubilats representen més del 28 per cent del cens electoral a les comarques de Lleida. - EUROPA PRESS

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El sistema públic de pensions abona cada mes un total de 105.864 ‘nòmines’ a la província de Lleida, una xifra que s’ha incrementat en gairebé sis mil persones en els últims cinc anys. Si la comparació es remunta a l’última dècada, l’increment és d’un 8,29%, perquè l’octubre del 2016 eren 97.758 les pensions abonades. Aquestes xifres no són equivalents a les de pensionistes, perquè hi ha més padrins que tenen dret a més d’una prestació. A Lleida, l’última dada de pensionistes se situa en 93.534, un 5,78% més que fa un quinquenni i un 8,71% més que en un decenni.

Però si l’augment en el nombre de prestacions ha crescut a ritme d’un dígit, el desemborsament en aquestes prestacions ho ha fet molt per sobre. El mes passat van sortir dels comptes de la Seguretat Social 132,3 milions d’euros per pagar la nòmina dels jubilats, quan cinc anys enrere era suficient amb 92,2 milions. Des de fa deu anys, l’import a abonar s’ha incrementat en gairebé un 78%, perquè l’octubre del 2016 es cobrien amb menys de 74,5 milions d’euros.

L’increment en la despesa arriba de dos factors. D’una banda, l’augment de pensions i pensionistes citat i, per una altra, del creixement de l’import de la prestació mitjana. Si el 2016 la pensió mitjana era de tot just 792 euros, el mes passat va superar lleugerament els 1.250 euros, la qual cosa dona un repunt del 57,75%. Cal tenir en compte la millora progressiva que hi ha hagut en els últims anys, a més de la revalorització de les nòmines en funció de la inflació, en especial en les mínimes. Però també reflecteix un altre factor, perquè les pensions que es donen de baixa són molt inferiors a les noves que entren en el sistema. La nòmina mitjana d’un nou pensionista a la província se situa en 1.411,47 euros, mentre que les que es donen de baixa tenen una quantia mitjana de 1.050,61 euros, una diferència de més de 360 euros.

Cavall de batalla pel disputat vot de 93.500 lleidatans

L’habitatge és un dels eixos centrals d’aquesta campanya, però sens dubte les pensions, el seu present i el seu futur, és un altre dels assumptes estrella. Socialment és una prestació capital per al nivell de vida de 93.534 pensionistes a la província. Si tenim en compte que el cens electoral recull que poden votar 326.300 lleidatans, el col·lectiu de padrins representa més del 28% del total. Les pensions preocupen també especialment les persones properes a l’edat de jubilació i Lleida haurà de rellevar en la pròxima dècada 50.300 treballadors en edat de retir. És a dir, que un altre 15,4% té aquestes prestacions en el seu horitzó pròxim i, amb això, entre les seues preocupacions més properes. Però, a més, la resta de la població tampoc no és aliena a la necessitat de garantir la sostenibilitat del sistema de pensions públic i prestacions dignes per als padrins.

Abans de començar la campanya, els partits ja han llançat propostes. El president del Govern i líder del PSOE, Pedro Sánchez, s’ha compromès a blindar la revalorització segons la inflació a la Constitució, per a la qual cosa necessitaria el vot de tres cinquens del Congrés i el Senat. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, pel seu costat, promet apujar pensions conforme l’IPC perquè “no jugaré amb els pensionistes”. Des d’ERC, Gabriel Rufián afirma que si governa el tàndem PP-Vox “tocaran el model de pensions”, mentre que Junts no només defensa la revalorització segons el cost de la vida, sinó que la reclama per a Catalunya.
tracking