Fre a la multireincidència
En aquesta legislatura s’han aprovat lleis més dures per a delinqüents reiterats i okupes. Multireincidència és una de les paraules més utilitzades en el debat polític sobre seguretat. També relacionat amb aquesta paraula, les okupacions d’habitatge han centrat gran part de discussions polítiques.

El Pla Kanpai és una estratègia impulsada l’abril del 2025 pels Mossos d’Esquadra per combatre la multireincidència. - PAU PASCUAL PRAT
A l’abril va entrar en vigor una llei orgànica que va modificar el Codi Penal i la Llei d’Enjudiciament Criminal en matèria de multireincidència en delictes de furt i estafa lleus. La seua aprovació no va ser senzilla, ja que es va encallar uns dos anys al Congrés dels Diputats, que va acabar donant el vistiplau al febrer amb els vots del PP, PSOE, Vox, Junts, PNB i UPN, en una reforma penal impulsada per Junts, en la que era una de les exigències al Govern de Pedro Sánchez per desbloquejar altres lleis. En canvi, Sumar, igual que altres socis del PSOE com Bildu, Podem, BNG i Compromís, van votar-hi en contra. ERC, per la seua part, es va abstenir a canvi d’un augment de la plantilla de jutges.
La seguretat i, especialment la multireincidència, han centrat part del debat polític dels últims anys davant del repunt delinqüencial. Per exemple, només l’any passat 80 persones van ser detingudes tres vegades o més a la ciutat de Lleida. Aquesta reforma suposa un càstig més sever per a delinqüents reincidents en alguns casos. El delicte de furt (robatori a la distracció) pot arribar a comportar penes de fins a tres anys de presó si es presenten circumstàncies com haver estat condemnat per tres delictes més de poca entitat. A més, hi ha una circumstància agreujant per elevar la pena si el botí és un mòbil o un altre aparell informàtic amb dades personals. També reforça l’adopció de mesures cautelars, incloses les prohibicions de residència o aproximació, i reconeix a les entitats locals legitimació per exercir l’acció penal. A més, estableix que els furts de quantia inferior a 400 euros poden ser castigats amb fins a 18 mesos de presó, quan abans se saldava amb una pena de multa.
Un altre dels debats en matèria de seguretat ha estat el dels okupes i la dificultat judicial per desnonar-los. El 3 d’abril del 2025 va entrar en vigor una llei que va introduir un canvi en el tractament penal de l’ocupació il·legal d’immobles. Es va establir un procediment de judici ràpid que teòricament havia de permetre als propietaris recuperar els seus habitatges en terminis molt més breus.
Tanmateix, partint de les estadístiques, no sembla que hagi tingut efecte. En el primer semestre de l’any hi va haver 177 demandes a Catalunya per sol·licitar judicis verbals possessoris per ocupació il·legal, fet que suposa una mitjana d’un cas al dia, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
En aquests dos àmbits hi ha hagut canvis legals, per no en el de la llei de Protecció Ciutadana, coneguda com llei mordassa i que va entrar en vigor el 2015. Segons sectors, vulnera drets. La seua reforma s’ha convertit en una assignatura pendent.