El repte de costejar la Dependència
Catalunya concentra un terç dels beneficiaris que estan en llista d’espera a tot l’Estat. L’octubre passat va entrar en vigor la nova llei sobre la Dependència i la Discapacitat, en la qual l’Estat es compromet a assumir el 50% del finançament i a reduir la llarga espera per accedir a les prestacions.

Més de la meitat de les persones que esperen poder accedir als ajuts de Dependència són majors de 80 anys. - EUROPA PRESS
El finançament de les prestacions de Dependència continua sent un repte important a afrontar mentre els beneficiaris conviuen amb l’espera per poder cobrar i, fins i tot, moren sense arribar a rebre res.
Un recent estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) mostra les desigualtats que existeixen entre les comunitats autònomes a l’hora de fer efectiu el sistema.
Catalunya concentra un terç dels dependents de tot l’Estat que, tot i tenir dret a l’ajuda i haver passat ja la corresponent valoració de grau, encara no l’han rebut. A tot Espanya, 112.002 persones es trobaven en aquesta situació.
Cert és també que, segons aquest informe, Catalunya és la segona autonomia que ingressa més sol·licituds, darrere d’Andalusia, que, en canvi, té menys persones en els llimbs. A les comarques lleidatanes, segons les últimes dades publicades per la conselleria de Drets Socials, els beneficiaris de la Dependència han augmentat un 60% en deu anys mentre que, al tancament de l’abril passat, prop de 2.500 persones es trobaven a l’espera, de les quals 1.673 ni tan sols tenien un reconeixement inicial de grau.
L’octubre passat, va entrar en vigor la reforma de la llei de Dependència i Discapacitat, per ampliar els serveis disponibles, facilitar l’accés a diferents prestacions i reduir la burocràcia. Una de les principals novetats és el termini màxim per resoldre el reconeixement de la situació dependència, que passa de sis a tres mesos.
Així mateix, la norma estableix que l’Administració General de l’Estat haurà d’assumir el 50% del finançament del sistema de Dependència. Segons càlculs de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACCRA), actualment la Generalitat assumeix prop del 77% del cost, mentre que l’aportació de l’Estat se situa sobre el 23%.
Amb dificultats per a l’accés de l’habitatge i l’encariment de la cistella de la compra, estan augmentant les persones que, malgrat comptar amb un sou, es veuen obligats a recórrer a prestacions i assistències socials. Des del passat 1 d’octubre, la Generalitat ja gestiona l’Ingrés Mínim Vital, que al tancament del mes d’octubre comptava amb 25.580 beneficiaris, dels quals el 45,5% són menors, a les comarques lleidatanes.
Al 76% de les llars que ingressen aquesta prestació viuen menors d’edat, en els quals el 20% només compten amb un progenitor. Aquesta ajuda és complementària a la Renda Garantida de Ciutadania, amb 2.275 beneficiaris el 2025 a la província de Lleida.
Segons un informe de Funcas, amb dades d’Eurostat i de l’INE, la taxa de carència material i social severa en el conjunt de l’Estat amb prou feines ha variat en l’última dècada, malgrat el creixement econòmic i de l’ocupació.