José Moreno, director de distribució d’Endesa a Lleida: “Electrificar és descarbonitzar i la regulació ha de facilitar-ho”

El canvi climàtic ens situa davant del repte de la descarbonització i, en bona mesura, de l’electrificació. Quina és la situació de la xarxa i què s’està fent per assegurar que tingui prou capacitat?

Hi ha una qüestió molt important i que fa temps que les companyies distribuïdores posem de manifest. Recentment s’han publicat els mapes de capacitat de la xarxa elèctrica i s’ha evidenciat que la xarxa de distribució té un nivell de saturació molt elevat. Això implica que de forma molt urgent cal incentivar una sèrie d’inversions en la xarxa per dotar-la d’aquesta capacitat. Si no, tindrem molts problemes de cara a afrontar el creixement econòmic i una electrificació necessària.

En què es tradueix aquesta saturació de la xarxa?

Un balanç de la publicació de les capacitats de la xarxa que es va fer públic al setembre conclou que el 83% dels nusos que hi ha a la xarxa de distribució d’Espanya estaven saturats. Però només dos mesos després, a la publicació de les dades del novembre, i només amb les peticions que s’han fet, s’ha assolit el 95% i a Catalunya una mica per sobre, amb un 98%. Aquí, a Lleida, seguim la mateixa línia i ja tenim una capacitat ocupada respecte al total del 99%.

Quant pot tardar a gastar-se la resta?

Podem pensar que són uns quants megawatts de potència disponible. Tot depèn de les sol·licituds que vagin entrant.

Quines implicacions tenen aquestes xifres?

Això pot implicar, evidentment, el fre d’inversions industrials, en renovables o en la mateixa electrificació. En definitiva, que es perden oportunitats de creixement econòmic i, sobretot, desenvolupament industrial, una cosa clau en qualsevol país. Les peticions de connexió rebutjades, vinculades al sector industrial, comportarien inversions relacionades equivalents a 60.000 milions d’euros.

Només per falta de capacitat?

Només per falta de capacitat. És imprescindible poder connectar-te a la xarxa per desenvolupar les inversions de qualsevol empresa. Si no es pot connectar, no es pot desenvolupar.

Segons els seus càlculs, què cal fer per revertir aquesta situació?

Tenim un problema amb el model retributiu actual. La capacitat d’un país per connectar la demanda elèctrica és bàsica. Estem parlant d’indústria, de centres de dades, d’habitatge, de bateries, de punts de càrrega de vehicles elèctrics. Estem posant en risc molts objectius clau d’electrificació que, a més, econòmicament fan viable tot un territori o no el fan viable.

Com està fixada la taxa actualment?

Ara mateix, la proposta que fa la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) per a aquest període regulatiu del 2026 al 2031 marca una taxa del 6,58%, davant del 5,58% anterior, i reconeixem l’esforç, però està molt per sota d’altres sectors regulats a Espanya, com les telecomunicacions, on s’eleva al 8 o el 8,5%; i molt per sota de la mitjana europea, que està al voltant del 8%.

I vostès què plantegen?

Nosaltres considerem que el mínim de retribució hauria d’arribar a un 7,5%, alineada amb altres països europeus.

Aquesta xifra seria per afrontar les inversions en marxa o futures?

El model retributiu actual pràcticament només es basa en la renovació dels actius existents. No té en compte la construcció de nous actius que permetin el desenvolupament de la xarxa. Per atendre noves peticions de connexió és indiscutible que cal fer un pas més. Cal planificar el creixement i que sigui suficient per oferir capacitat d’accés a totes les empreses i noves peticions en els propers deu anys.

Actualment, què té en marxa Endesa per incrementar la capacitat de la xarxa a Lleida?

La majoria dels projectes d’inversió a Lleida se centren en el tancament de malla. La xarxa elèctrica és molt resilient i flexible a Lleida però per l’extensió de la província és una xarxa molt àmplia. Estem parlant d’11.000 quilòmetres de xarxa, dels quals el vuitanta per cent són aeris i la resta, soterrats. Desenvolupar i mantenir una xarxa d’aquestes característiques implica molt de treball, no només a nivell de particulars, sinó també d’ajuntaments, organismes, d’afectacions ambientals... Ara ens centrem en el suport a la xarxa entre les 55 subestacions. També de digitalització.

Tornant a la taxa de retribució, tal com es planteja ara compromet projectes?

Evidentment. Condiciona noves peticions. Pots trobar-te nova generació i polígons industrials que es vulguin connectar i no tenen capacitat ni entrada. I després estan totes les derivades: les empreses, futurs treballadors i un benefici econòmic per al territori.

La connexió del futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans està en qüestió?

No. És un projecte del qual es parla fa anys i hi ha una reserva feta. Es podrà connectar. És un polígon molt gran i de molts quilovolts. Part del polígon contemplarà l’electrificació en molt alta tensió. És un projecte clau per al desenvolupament de Lleida.