SEGRE

Injecció econòmica per a la bioeconomia de 269 milions d’euros

La Generalitat impulsa 44 actuacions en el sector agroramader i forestal per generar ocupació, economia circular i una innovació sostenible

La creació de paisatges agroforestals més resilients es destaca com un àmbit clau per impulsar la bioeconomia a Catalunya

La creació de paisatges agroforestals més resilients es destaca com un àmbit clau per impulsar la bioeconomia a CatalunyaGeneralitat de Catalunya

SEGRE REDACCIÓ
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La bioeconomia vol consolidar-se com una de les peces clau de la transformació verda de Catalunya. El Govern de la Generalitat destinarà més de 269 milions d’euros durant tres anys en 44 actuacions vinculades al sector agroramader i forestal, dos pilars clau per a un model productiu basat en recursos renovables, de proximitat i amb capacitat per crear ocupació i innovació al país.

Una de les novetats destacades per aquest nou període és l’ampliació del focus de les actuacions, que ja no només aborden l’oferta de biomassa, sinó també la demanda per tal d’incloure nous sectors econòmics.

Aquestes actuacions estan recollides en el Pla d’acció 2025-2027 i donen continuïtat al desplegament de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030. El primer pla d’acció, aplicat entre 2022 i 2024, va posar les bases d’una política de bioeconomia. Es van crear noves eines com l’Observatori Agroalimentari, Rural i Ambiental, el programa Paisatges Agroforestals Resilients o el BioHubCat, el centre de suport a empreses i emprenedors del sector.

El nou pla vol escalar aquestes iniciatives i dotar-les de més capacitat transformadora. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, veu la bioeconomia com a palanca de canvi per al conjunt del país. “Tenim un full de ruta clar, definit i ambiciós per fer de la bioeconomia i l’economia circulars un model d’activitat referent, tant en zones rurals com urbanes”, subratlla.

Quatre eixos per transformar el model

Les 44 actuacions previstes s’estructuren al voltant de quatre grans cadenes de valor. La primera posa l’accent en la millora de la gestió i l’aprofitament dels recursos forestals, amb la voluntat de convertir els boscos en una font de riquesa econòmica i, alhora, en una eina clau per mitigar els efectes del canvi climàtic. La segona línia se centra en la valorització de les dejeccions ramaderes i dels residus orgànics, transformant-los en energia i fertilitzants amb valor afegit.

La tercera se centra en els coproductes i subproductes de la cadena alimentària, perquè res es malbarati i tot es pugui reutilitzar. Finalment, la creació de paisatges agroforestals resilients vol reforçar la protecció dels ecosistemes i dels serveis ambientals que ofereixen.

Planta de biogàs del Grup Griño que impulsa la descarbonització i l’economia circular

Planta de biogàs del Grup Griño que impulsa la descarbonització i l’economia circularBioenergia d’Almenar SL

Actuacions estratègiques

Aquests quatre eixos es tradueixen en un full de ruta concret, articulat a través de vuit actuacions estratègiques. En aquest sentit, destaquen la consolidació de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental com a espai de coneixement i seguiment; el suport al desenvolupament de tres biopolígons que actuaran com a pols industrials innovadors; la posada en marxa de plantes de preescalat industrial per facilitar la transició del laboratori al mercat; i un fort impuls a la gestió forestal sostenible per fomentar boscos més sans i productius.

Altres mesures inclouen el desplegament del programa Paisatges Agroforestals Resilients; la promoció de plantes de biogàs i de tractament de material orgànic per produir energia verda i bioproductes; l’ampliació de la capacitat de tractament biològic de la fracció orgànica municipal, i la creació del Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya, concebut per incentivar la captació de carboni. Entre les iniciatives previstes fins al 2027 també hi figura la posada en marxa del Hub Forestal de Catalunya.

El finançament del pla reflecteix el seu caràcter transversal. El Departament d’Agricultura hi aporta 130 milions d’euros; l’Agència Catalana de l’Aigua, 38 milions; l’Agència de Residus de Catalunya, 72 milions; el Centre de la Propietat Forestal, 28,7 milions, i Ferrocarrils de la Generalitat, 100.000 euros. Una inversió compartida que evidencia la voluntat del Govern d’abordar la bioeconomia de manera coordinada.

Estructura d’una casa de fusta laminada encreuada (CLT).

Estructura d’una casa de fusta laminada encreuada (CLT).Fustes Sebastia SL

Projectes que ja prenen forma

Algunes iniciatives ja permeten visualitzar aquest gir cap a la bioeconomia. És el cas de l’empresa Fustes Sebastia SL, que impulsa la producció de fusta contralaminada (CLT), un material d’alta qualitat que permet construir estructures sostenibles i resistents substituint materials amb més petjada de carboni i contribuint a una gestió forestal més rendible i planificada.

​També Bioenergia d’Almenar SL, del Grup Griñó, amb la seva planta de biogàs, n’és un exemple destacat. Amb una potència de 3 MW, la planta produeix energia elèctrica i calor a partir de residus agroindustrials, alhora que genera fertilitzants sòlids i líquids de gran qualitat i aigua de reg controlada.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking