Tornar a viure i competir sense dolor

Obrir un pot, girar una clau o sos- tenir una paella eren gestos cada vegada més difí- cils per a Ángel Ballesté. El que va començar amb una simple molèstia a la mà va anar agreujant-se fins a convertir-se en dolor i en una li- mitació constant que li afectava la vida diària. Després de qua- tre anys va poder posar-li nom al seu sofriment: va ser el doc- tor Óscar Izquierdo, de l’Hospi- tal Vithas Lleida, que li va expli- car que patia una degeneració de l’articulació trapezometa- carpiana del polze i que havia d’operar-se per recuperar la mobilitat.

 “No podia pinçar amb la mà, obrir un tap, prémer un pot de xampú ni lligar-me els cordons, era impossible. La vida quotidiana es va fer difí- cil, tasques tan senzilles com cuinar, llegir, plegar la roba, planxar o obrir una finestra no les podia fer sense dolor. Havia d’anar amb compte amb cada moviment que feia i fins i tot em queien objectes a terra”, explica Ballesté. La situació resultava especialment difícil per a l’Ángel, ja que practica tir esportiu des de jove. Al llarg de la seua trajectòria ha parti- cipat en campionats estatals i internacionals, arribant a for- mar part de la Selecció Espa- nyola. Tanmateix, la pèrdua de força i mobilitat a la mà estava començant a impedir-li practi- car aquest esport. “No podia sostenir l’escopeta durant més d’uns segons. Vaig arribar a pensar que hauria de deixar de competir”, explica. Aquest fet, sumat a les limitacions en el seu dia a dia, el van motivar a visitar la consulta del doctor Izquierdo a Vithas Lleida per buscar una solució definitiva. 

Un procés segur i una recuperació ràpida

Després d’una àmplia valo- ració clínica, Izquierdo va con- cloure que l’Ángel patia rizar- trosi, una de les artrosis o de- generacions més freqüents de la mà. En el seu cas, el proce- diment més eficaç va ser subs- tituir l’articulació danyada per una d’artificial, per una prò- tesi, que li permetria recuperar la mobilitat i deixar de sentir dolor. Tot i així, els dubtes i la incertesa van ser presents, so- bretot en relació amb l’esport que practicava l’Ángel. “Per a mi el tir esportiu ho és tot, és el que m’ajuda a superar-me i em motiva”, explica, “la ri- zartrosi em va afectar molt en aquest aspecte, ja que no podia rendir com abans i els 4 anys que vaig passar amb dolor em van anar minvant fins que al Campionat d’Europa del 2023 no vaig poder més amb el do- lor”. L’operació va suposar un abans i un després: “Va ser un alleujament, ja que no he tornat a sentir dolor. No vaig notar res i quan em van treure l’em- benat vaig poder tornar a fer un gest tan senzill com tocar el polze amb l’índex. Al cap d’un mes, i seguint les pautes del doctor, vaig notar una gran millora, tenia més mobilitat i, a poc a poc, vaig poder tornar a fer activitats i moviments que feia anys que no podia fer sense dolor.” Paral·lelament, es va poder reincorporar als entrenaments de tir esportiu al cap d’un mes i mig. “Va ser el primer que vaig fer quan em vaig recuperar. No m’ho cre- ia, anava amb molta por per- què no n’estava segur, però ho vaig aconseguir i vaig sentir una gran felicitat de tornar-me a entrenar. Amb els mesos, he tornat a sentir la confiança que tenia i ja no he d’estar constant- ment pendent dels moviments que faig”, assegura. Per la se- ua part, Izquierdo explica que “el postoperatori per a aquest tipus d’intervencions és molt senzill, ja que l’operació es fa amb anestèsia local i, per tant, no necessita ingrés hospitala- ri. Al cap de 14 dies es retiren els punts i l’embenat i comença un procés de rehabilitació pro- gressiva que dura entre 2 i 3 mesos”. 

Innovació i evolució en la cirurgia de mà

La rizartrosi és una de les patologies més freqüents de la cirurgia de la mà, malgrat que no és l’única. En consulta també es tracten molts casos d’atrapaments nerviosos, com la Síndrome del Túnel Carpià, o lesions dels tendons, entre d’altres. I és que la mà és una de les estructures més comple- xes del cos humà, ja que “con- centra moltes estructures òs- sies, tendinoses i nervioses en molt poc espai”, com explica el doctor Izquierdo. Així mateix, afegeix que “la mà és una mà- quina perfecta, és el que ens fa humans. L’espècie humana ha evolucionat tant perquè té una mà i, sobretot, un polze molt diferent de la resta. Aquest òrgan complex ens ha permès crear i fabricar coses al llarg de la història”. 

Per això, tractar amb pato- logies que afecten aquesta part del cos requereix un alt nivell d’especialització. Així mateix, en els últims anys la ciència ha avançat a grans passos i, dins de la cirurgia de la mà, “la gran evolució ha estat la inclusió de les tècniques de microcirurgia amb el microscopi quirúrgic i amb l’instrumental específic per poder reparar estructures que anteriorment es donaven per perdudes quan es danya- ven”. Una de les cirurgies més beneficiades d’aquesta innova- ció és la microcirurgia recons- tructiva, que permet recuperar parts de la mà que han estat danyades accidentalment, des de nervis o vasos sanguinis fins a dits o superfícies de la pell, per restaurar la forma i fun- ció de la mà. “Aquesta es dife- rencia de la resta de cirurgies pel que fa a la precisió pel fet que les estructures a reparar són difícils de veure a través de l’ull humà. De fet, els fils que s’utilitzen per reparar els nervis són més fins que els d’un cabell humà. Per a això, es fa servir el microscopi quirúrgic i material d’alta precisió”, expli- ca el doctor Izquierdo. Aquest tipus d’intervencions poden portar des d’1 a 2 hores en cas de reparacions de tendons o nervis fins de 6 a 8 hores en casos de trasplantament. “A Vithas Lleida estem preparats per intervenir aquest tipus de casos, ja que disposem de tot l’equip humà i quirúrgic”, afir- ma Izquierdo. 

Símptomes normalitzats i por de l’operació

Els principals símptomes pels quals s’hauria d’acudir a consulta són el dolor i la limi- tació en la mobilitat de la mà o els dits, segons explica Iz- quierdo. L’especialista afegeix que “el fet que una persona no pugui fer certs moviments pot indicar que algun nervi no fun- ciona bé o que una articulació està danyada. En el cas de les lesions nervioses, habitual- ment el dolor és més constant i s’expressa com rampes o com si estiguessin punxant amb agu- lles. Pel que fa a la rizartrosi, el dolor ve amb el moviment i pot disminuir amb el repòs o amb medicaments”. 

Tot i així, la cirurgia de mà sol ser percebuda amb molta por pels resultats que es poden obtenir. Per això, Izquierdo llança un missatge tranquil- litzador: “A les persones que tenen por de mirar-s’ho els di- ria honestament que consultin el seu cirurgià i li expliquin els seus símptomes, què esperen i quines pors tenen. Com a res- posta, als cirurgians se’ns ha d’exigir que siguem honestos i expliquem les bones expec- tatives i també les possibles complicacions. El risc-bene- fici és el que el pacient ha de valorar. La probabilitat que una operació surti malament sempre cal tenir-la present i cal informar-ne, però lògica- ment treballem perquè aques- ta probabilitat sigui ínfima i a Vithas Lleida estem preparats per posar remei a qualsevol complicació.” 

L’Ángel, que ara està total- ment recuperat de la inter- venció, conclou que “a la mà no li donem la importància que realment té. A mi aques- ta operació em va canviar, va ser un èxit i em vaig sentir molt acompanyat en tot moment per tot l’equip. Per això, animaria qualsevol persona que pateixi una patologia similar que es posi en mans d’un bon especia- lista que l’assessori bé i li facin les proves pertinents. No es pot viure amb dolor”.