Tres anys per a dos membres de La Manada per gravar la violació a Sanfermines

L’Audiència de Navarra ha condemnat a 3 anys i 3 mesos de presó i 5.670 euros de multa, com a autors d’un delicte contra la intimitat, dos dels cinc membres de La Manada per gravar la violació grupal dels Sanfermines de 2016 amb l’"ànim de deixar constància dels actes de naturalesa sexual". Els magistrats, que absolen els altres tres imputats, ressalten la "gravetat dels fets" i "la vulneració de la intimitat" que "es va produir en el context d’una agressió sexual".

El juliol passat, el Tribunal Suprem va condemnar els cinc membres de La Manada per un delicte continuat de violació a 15 anys de presó i va revocar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que havia confirmat la condemna de la Secció Segona de l’Audiència de 9 anys de presó per a cada acusat per un delicte continuat d’abús sexual amb prevaliment.

En aquella sentència, en el concernent al delicte contra la intimitat, la Sala Civil i Penal del TSJN va estimar en part els recursos de dos de les acusacions i va ordenar a la Secció Segona dictar una nova sentència exclusivament sobre aquest delicte.

Després de la sentència ferma del Suprem, la Secció Segona va dur a terme el 29 d’octubre la deliberació i fallo d’aquest delicte i ha dictat sentència condemnant Antonio Manuel Guerrero, que va gravar sis vídeos i va realitzar dos fotografies amb el seu telèfon, i Alfonso Cabezuelo, que va efectuar un enregistrament amb el mòbil.

En la sentència, que pot ser recorreguda, han imposat les penes màximes de presó sol·licitada per les acusacions, la particular, exercida per la víctima, i les dos populars (Govern Foral i l’Ajuntament de Pamplona), així com la multa més gran reclamada per les dos accions populars.

Els altres tres encausats han estat absolts del delicte contra la intimitat a l’entendre que es va consumar de manera instantània amb els enregistraments i la presa de dos fotografies sense que ells "aportessin res causalment rellevant" per a la seua consumació, és a dir, "no van aportar cap col·laboració objectiva i causal, eficaçment dirigida a la consumació del delicte expressat."

En la sentència, en la qual es remeten als fets declarats provats en la seua resolució d’abril de 2018, asseguren que les imatges van ser preses en un portal del carrer Paulino Cavaller "amb l’ànim de captar i deixar constància dels actes de naturalesa sexual" realitzats sobre la víctima, "sense que aquesta prestés de forma expressa o tàcita el seu assentiment a què es realitzessin els enregistraments ni a què prenguessin les fotos".

Els fets "són incompatibles amb la prestació del consentiment per la denunciant", de forma expressa o tàcita, "per a la realització dels enregistraments de vídeo" i per a la presa de les fotos, doncs, exposen els jutges, "resulta de tota evidència que qui està sent agredida no pot assentir a tals actes d’intromissió en la seua intimitat".

El delicte es va consumar pel sol fet de la presa dels vídeos i la captació de les dos fotos, segons els jutges, que abunden en què la conducta dels dos condemnats s’inclou dins del "subtipus agreujat" del delicte, ja que els vídeos i les fotos afecten el reducte més íntim de privacitat de la denunciant.

En el seu descàrrec, Guerrero va afirmar que mai no va tenir intenció de difondre aquestes imatges, que, va afegir, es van prendre amb el ple coneixement de la víctima i sense que cap de les persones presents s’oposés.

Davant d’això el tribunal afirma amb "rotunditat" que la denunciant no va donar el seu consentiment exprés ni tàcit per a la presa de les imatges ni la captura de les fotos i considera "irrellevant" que els altres acusats no manifestessin objecció ja que el bé jurídic vulnerat "és la intimitat de la denunciant".

Cabezuelo va adduir que pretenia gravar les cares i gestos dels seus amics i que, quan es va adonar que apareixia la víctima, va procedir a allò que el va creure que era l’esborrament, la qual cosa tampoc no és admès per l’Audiència, en considerar que aquesta explicació "no es correspon" amb el que apareix registrat, doncs "va recollir amb claredat imatges de la denunciant".

Quant a l’intent d’esborrament, els jutges reiteren que el delicte contra la intimitat es realitza en el mateix moment de l’enregistrament.

Quant a la imputació del delicte als altres tres processats, citen una sentència del Tribunal Suprem de 2014 segons la qual "és precisa una aportació objectiva i causal de cada coautor, orientada a la consecució de la finalitat conjuntament pretesa".