Sánchez dona la sorpresa al convocar eleccions generals després de la desfeta de diumenge

El president del Govern, Pedro Sánchez, va donar ahir la sorpresa a l’anunci de l’avanç de les eleccions generals al diumenge 23 de juliol davant del mal resultat electoral del PSOE de diumenge i va dir que és hora que els ciutadans “prenguin la paraula”. Amb aquesta decisió, assumeix en primera persona la desfeta de les municipals i autonòmiques i també intenta frenar les crítiques al si del seu partit, liderades per molts barons que han perdut els seus governs autonòmics i que culpen en gran part Sánchez. El PSOE ha quedat uns 761.000 vots per sota del PP i perd la immensa majoria del seu poder territorial.

D’altra banda, pressiona els partits a la seua esquerra, en els quals s’hauria de basar en un hipotètic nou Govern de coalició, conseqüència del final del bipartidisme, per veure si són capaços de teixir acords. Yolanda Díaz i el seu projecte Sumar i Podem han d’aclarir com més aviat millor de què són capaços, perquè, segons el calendari electoral només tenen deu dies per arribar a una entesa de cara als comicis. En una declaració institucional des del Palau de la Moncloa, Sánchez va fer pública una decisió que es va gestar entre la nefasta nit electoral per als socialistes i ahir al matí i va reunir a la tarda el seu Consell de Ministres d’urgència.El cap de l’Executiu va afirmar que després del resultat del 28-M hi ha raons que aconsellen sotmetre a la voluntat dels espanyols les polítiques que s’han d’aplicar i veure les forces polítiques que han de liderar aquesta fase.

“Només hi ha un mètode infal·lible per resoldre els dubtes, el millor és que prenguin la paraula els espanyols i es pronunciïn”, va dir.Va explicar que la primera conseqüència que tindran els resultats del 28-M serà que “magnífics presidents i presidentes autonòmics, alcaldes i alcaldesses socialistes es veuran desplaçats amb una gestió impecable i això malgrat que molts d’ells i elles han vist incrementat el seu suport”. Va assenyalar que la segona conseqüència serà que nombroses institucions passaran a ser administrades per noves majories conformades pel PP i per Vox. Sánchez va reconèixer que les votacions d’aquest diumenge donen un missatge que va més enllà de l’àmbit autonòmic i municipal.

“Crec necessari donar una resposta i sotmetre el nostre mandat democràtic” a les urnes, ha incidit després d’advertir que el seu Govern ha complert amb el seu programa i que Espanya està a punt de superar la crisi derivada de la pandèmia i de les conseqüències de la guerra a Ucraïna, en un context de creixement econòmic i de creació d’ocupació.Després de la perplexitat inicial i almenys públicament, des del partit fan pinya entorn de Sánchez i qualifiquen d’“encertada i valenta” la decisió d’avançar les generals, que coincideixen amb la presidència espanyola de la UE. A l’Executiva del PSOE, no hi va haver discrepàncies, ja que els seus membres entenen que amb l’actual escenari no té gaires més alternatives.

La dissolució de les Corts deixa al tinter més de 60 noves lleis

La llei del només sí és sí, i la llei trans i pels drets de les persones LGTBI+, les dos impulsades pel ministeri d’Igualtat d’Irene Montero, han marcat el mandat del Govern de coalició en matèria de política social per provocar la divisió del mateix Executiu, a més de la del moviment feminista.Ara, la decisió de Pedro Sánchez d’avançar les eleccions generals ha obligat a suspendre totes les activitats parlamentàries previstes al Congrés des d’avui dimarts, quan es farà efectiva la dissolució de la Cambra dels Diputats.

A més a més, paralitza la tramitació de totes les iniciatives en marxa, amb la qual cosa es quedaran sense aprovar més de seixanta lleis, vint-i-cinc de les quals procedents de decrets llei que ja estan en vigor, vuit estan aprovades pel Govern de coalició i al voltant d’una trentena han estat impulsades pels grups parlamentaris.Les lleis aprovades pel Consell de Ministres que no veuran completada la seua tramitació al Congrés són: la llei de Seguretat Nacional, la transposició de directives europees per a la lluita contra el frau, la d’equitat del Sistema Nacional de Salut, la llei d’eficiència digital de la Justícia, la Llei del Cine, la que crea l’Agència Estatal de Salut Pública, la Llei de Famílies i la del Dret de Defensa. A més se suma el projecte de reforma constitucional per suprimir el terme disminuït i substituir-lo per persona amb discapacitat. Tampoc no veuran la llum la llei de Secrets Oficials, la reforma el Codi Penal per a la protecció de la llibertat d’expressió, així com la destinada a despenalitzar les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya.