Les grans pandèmies

No m’atreviria a dir encara que estem sortim d’aquesta pandèmia, tot i que amb les fases de desconfinament, ja ens comencen a fer veure una escletxa de llum. Ha estat, i és, una pandèmia que ens ha fet reconsiderar alguns aspectes de la nostra vida. A la feina ens hem adonat que molts de nosaltres podem teletreballar. I pel que fa a la nostra vida social, hem reconsiderat el contacte amb altres persones i com interactuem amb el nostre entorn físic. I és lícit que ens faci por, ja que ens hi juguem la vida. Por al contagi i a emmalaltir. Per això en parlem tant, perquè ens afecta d’una forma directa i gairebé instantània.

Com que deveu estar d’acord amb mi que d’aquesta ja n’hem parlat molt, avui a Vint-i-dos us convidem a fer la mirada llarga i parlar de dues altres grans pandèmies que, per la distància espai-temps, ens semblen més llunyanes, tot i que cal dir que cada cop ho són menys.

Una és la dels plàstics. Milions de tones cauen cada anys als nostres mars i oceans, i aniquilen el que la vida ha tardat milions d’anys a crear. I el que no cau a l’aigua ho fa en muntanyes de merda: les que tenen més sort, al primer món, enterrades, i les que no tanta, al tercer, a l’aire lliure. El reciclatge i les polítiques, amb líders mundials liderant les fake news, arriben tard i a mitges. Però els plàstics són només una de les cares de l’altra pandèmia que toquem avui, el canvi climàtic. Potser ens enganyem quan escoltem científics afirmant que a la Terra li queden encara tants milions d’anys de vida. El que desconeixem és quants ens en queden a les persones i animals que hi habitem. Com sigui, avui a Vint-i-dos, t’expliquem el projecte lleidatà únic al món per construir habitatges sostenibles i sense emissions, amb estructures mòbils que aprofiten el fred i la calor. I també, tornant als plàstics, farem una revisió de números i deixarem que en parlin els experts. Perquè, com resa el lema del confinament, també ens en podem sortir.