Carles Morell

Carles Morell va començar publicant llibres de poesia com Els vapors que maten o Disponibilitat. Ara, però, ens ofereix un dietari en prosa, Les variacions del pols, un text encapçalat amb una citació de Glenn Gould, el gran pianista recordat precisament per la seva fascinant interpretació de les Variacions Goldberg de Bach. Aquestes variacions de Carles Morell, escrites entre juny de 2016 i gener de 2019, ens remeten, però, al pols literari i contenen força pàgines memorables, com les que dedica, posem per cas, a Salvador Espriu. I arrenco pel final, on Morell inclou un autoretrat magistral: “Acabo de fer-ne vint-i-set, i encara tinc aquest nas lleugerament desviat, els ulls petits i vius, el sotacella enfonsat, que cedeix i sembla que esclafant els ulls els vulgui condensar, fixar més la mirada. Tot plegat un rostre ambigu, amb aquesta barba instaurada permanent, gairebé definitòria. El caràcter ondulant, la timidesa de tobogan de ferro...” Però els esclats d’una prosa enlluernadora i profunda sovintegen a les pàgines d’aquest esplèndid dietari, que podem destacar dins d’una tradició sòlida i admirable de prosa que defuig la ficció (Morell explica: “M’interessa arribar a dominar la prosa, però no el relat”) i on figuren llibres d’Àlex Susanna, Feliu Formosa, Francesc Parcerisas, Ponç Pons... i, d’una manera fonamental, escau esmentar-hi com a referents indispensables Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, que Carles Morell reivindica. A Les variacions del pols, Carles Morell hi ha incorporat aforismes breus, però també anotacions més llargues on s’atura a parlar d’autors, d’esdeveniments... Entre els apunts diguem-ne sapiencials, en cito tot seguit alguns a tall de tast: “Farem algunes coses. Després ens morirem”, “Del silenci al silenci. Al mig l’art i la vida” o “Hi ha cops que la ignorància té a veure amb el menyspreu.” En definitiva, ens trobem davant d’un autor de prosa brillant i incisiva que aporta una veu pròpia i vigorosa a la nostra literatura.