Apel·les Mestres

L’Editorial Barcino, creada el 1924, en un context difícil pel cop d’estat que va provocar la dictadura del general Primo de Rivera, és una de les referències fonamentals per explicar el món del llibre en català durant els darrers cent anys. Identificada amb la recuperació i l’estudi dels clàssics, l’any 2021 va iniciar una nova col·lecció amb el nom d’Imprescindibles, amb un catàleg que fa goig i que darrerament ha incorporat Liliana, d’Apel·les Mestres, en una acurada i exquisida edició amb la participació d’Anna Fernàndez-Clot i de Josep M. Domingo, que inclou no tan sols el text de l’edició original de 1907, amb l’ortografia regularitzada, sinó també les il·lustracions amb què l’autor la va acompanyar aleshores i l’episodi líric-dramàtic inspirat en Liliana i musicat per Enric Granados, amb els figurins concebuts també per Mestres. Tot plegat, una veritable meravella. Hem de situar aquesta faula en vers dins l’univers modernista i de reivindicació del món de les llegendes, les rondalles i les balades. Els protagonistes són tres gnoms que ens recorden els infatigables menairons de la nostra tradició popular (“Eren menuts de cos, camacurts i barbuts;/ lleugers com esquirols, intrèpids com musteles/.../i tant van feinejar dintre el cor de la Terra,/ que es varen convertir, sens pensar-ho, en miners”), però on ressona també la mitologia anglesa i cèltica. A més, un dels gnoms es diu Puk, que es fa inevitable d’associar amb el cèlebre personatge d’El somni d’una nit de Sant Joan, de William Shakespeare. Fill d’un important arquitecte vinculat a la catedral de Barcelona i al Liceu, Apel·les Mestres es va formar com a artista plàstic i va excel·lir en el món de les caricatures, la publicitat, els cromos i la il·lustració, però alhora va desenvolupar tenaçment la seva condició d’escriptor, encara més després que el 1914 quedés amb una visió limitada. Entre 1923 i 1935 va compondre 118 cançons. A Liliana Apel·les Mestres se’ns mostra fascinat per la natura i optimista (“Creure en el mal? No hi crec... La Terra és bella”), però crític amb els homes. Tot i l’èxit que va obtenir amb algunes de les seves obres, singularment en el camp del teatre musical, al costat de compositors com Josep Rodoreda o Enric Morera, els noucentistes li van girar l’esquena i el van arraconar. Va morir la matinada del 19 de juliol de 1936. Es va estalviar la Guerra Civil.