Quan va morir ma padrina el recordatori tenia dos cagades que t’aixequen com un crucifix clavat al cor de Dràcula. Era igual. Res em podia tornar-la. Ja li podem cantar les absoltes, però amb els pagesos passa el mateix: moren. Però si se’n van al clot és perquè els hem pelat nosaltres. Tenim les mans plenes de sang i les neurones sobreeixint menfotisme. . Als pagesos els ha assassinat aquell ganivet que talla sense recordar el nom del pare i la mare. Al pagès se l’escabetxa perquè és menys. Menys que tu i que l’altre. Un ésser inferior. Una bèstia, un animal, un fuig que fots nosa. La matança dels pagesos és un crim que té nom i cognoms: falta de respecte i plaga d’analfabetisme existencial. . Es dessagnen a l’escorxador de la masturbació social-ociosa. Les costelles, la llonza, el fetge, la cuixa.. D’un pagès s’aprofita tot. Viu i mort. Quan eren vius la seva feina no va ser menar el tractor, o esllomar-se mirant cap a terra. No. Van veure els altres. Un pagès ha pagat cases, cotxes, carreres, bodes dels fills.. Vides. Un pagès ha afluixat. Exèrcits de funcionaris, enginyers, advocats.. Tantes coses. . Ha plantat pomes, però sobretot ha plantat persones. Moltes d’elles han legislat, escopit, mentit, mirat cap a una altra banda mentre omplien amb una mà els cotxes de fato: peres, enciams, pebrots.. I amb l’altra els deien que no, que en sou, de rucs. Que aquest món ja no és el vostre. . Ens hem cregut que érem una nació i som una negació. No només estem deixant morir persones; estem degollant una cultura. Un pagès és un interrogant clavat a la terra: un wifi amb el més enllà. Una resposta quan no hi ha resposta. És el tot i se’n va tot. Ara, sí. Marxa el que molts hem après sense mai ser pagesos: la cultura majúscula, superlativa, universal, única, la nostra.. I ens semblava eterna. . No reseu per ells. Reseu per nosaltres. Perquè si ells ho van fer tot, ho van donar tot, nosaltres no sabem fer res, no podrem donar res. Enhorabona a tots per matar els que més ens han estimat. Ara veurem coses que mai hem vist. Al·lucinareu. De fet, això acaba de començar. I de la nostra mort, ningú se’n recordarà. Perquè no mereixem ni errors tipogràfics a un recordatori. Som els bàrbars que van decapitar la civilització. Som els que van exterminar la vida. Nosaltres som els assassins. Perdonem-nos.
