Viure a una rajola
Ara la gent truca més per telèfon que abans. No volen vendre res: volen comprar. Ara es pica perquè es necessita. Molt. “Saps d’algun pis a Barcelona?” “Una habitació?” “Un sofà?” També valdria una gàbia de hàmster, o bé una parcel·la cedida per algun microorganisme vidu. Sap res? Res? Res de res?
Sí, sí, ja és gairebé impossible que aquests xiquets de comarques que durant anys conquerien Barcelona desembarcant a pisos d’estudiants ho tornin a fer. Ningú troba lloc. Truquen pares, padrins, veïns, gats, gossos, gallines, marsupials per demanar si algú en sap res. En algun armari no hi cabria la nena? I sota l’estora? Vols dir que damunt la taula de planxar no podria dormir? No. Ja no es pot venir a estudiar a Barcelona. Bé, sí: has de dur una cisterna de diners. O dos, o tres… Ja es va avisar, eh!
Quan van fer allò de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), s’assenyalava per on aniria la cosa. Una àrea protegida de més de 95 quilòmetres quadrats per on es prohibeix circular els vehicles contaminants. Molt bé. Però traduït volia dir moltes coses. Entre elles: no vingueu a Barcelona. Ara ja ni pagant et deixen entrar. Hi ha una Zona de Baixes Emissions Humanes (ZBEH). Abans era el motor, la biela, la gasolina… Ara ja és la carn. I el lloc de la txitxa. Podrien posar rètols, com pels cotxes: vedella del Pirineu, no pots entrar. Costelleta de la Noguera, no passeu. I així tot. Un país per Zones.
Zona de Radiacions Urbanes (ZRU): i tots els que venen de Barcelona no poden entrar perquè podrien dur contaminació radioactiva. Residus, toxicitats. I el primer és la salut. Zona de Rucs Humans per Protegir els Rucs Animals: això, per evitar que els depredadors facin mal a les espècies autòctones. Proteccionisme, natura, ecosistema, bla, bla… Per què tenim comarques i no tenim zones?
Tot aniria millor. Tindríem mil zones. O milions. I podríem escollir on viure. Al sector nord-est de dalt-mig. O al departament de la quinta forca-quadrant 45. Ens podríem repartir, endreçar, més justament, igualitàriament, lliurement. I tothom tindria un lloc per viure, per poder venir a estudiar, o a tocar la flauta travessada lisèrgica. Vides d’un metre quadrat. Vides plenes de futur. I aleshores ens trucaríem per anar de viatge constantment, sense problemes, de rajola en rajola. Sense contaminar. Fins a l’emissió 0 final.
