Barcelona-Guissona
Els diumenges abans de l’hora de les bruixes xafem l’accelerador. El cotxe surt disparat. I ho deixem tot enrere. La carretera és la gola del llop, però no tenim por. I ara entenc, més que mai, tots aquells camionets parsimoniosos que avancem amb gana. Són de BonÀrea. Però, per a mi, que sóc cinquanta per cent Segarra, són de la vícola de Guissona.
Semblen formigues amb espelma a la carretera. Van fent. No s’aturen. Quan arriben es van dividint, separant, esbarriant. Te’ls trobes per tota la ciutat formiguejant viandes. Mentre Barcelona és aïllada pels trens congelats, des de Guissona, li porten menjar viu a l’hora. És una de les mil calidoscòpiques imatges carnívores que, des de fa anys, expliquen com tot ha canviat. I què ha canviat?
Ferran Sáez Mateu, al seu darrer llibre, De totes les coses visibles i invisibles, al meu mode de veure i menjar, parla d’això: “Tarda apagada, com de pel·lícula en blanc i negre i amb argument difús. L’esplín de Barcelona… [...]. L’esplín de Barcelona també és molt diferent del de la Granja d’Escarp, que pot arribar a conjurar en l’ànima pagesa o postpagesa profunditats metafísiques gairebé impossibles de descriure. El gran tedi rural, aclaparador com un oceà en calma, no és una simple modalitat d’avorriment sinó una experiència iniciàtica de la infantesa de la qual, per norma general, se surt positivament transformat”. L’esplín és l’estat d’ànim.
Els trens que no van i els camionets que sí van expliquen l’estat anímic de Catalunya. Rodalies no és rodalies i llunyanies no és llunyanies. És més propera Guissona de Barcelona, que no Barcelona de Guissona. I així tot. Perquè hi ha tristeses de final i tristeses d’inici. Tot és trist, però no totes les tristeses diuen el mateix. Mireu. Una persona important em va demanar la meua opinió del que passa, que traduït vol dir, sense dir-ho, del que ja fa molt temps que passa. Senzill: Barcelona desestabilitza Catalunya. La capital ja no anivella, és una bàscula que descompassa. Si els trens no van per què serveix una ciutat? I si els camionets sí van per alimentar una ciutat què vol dir això?
Són els trens, però també les carreteres, per on van aquests camionets, que ja fan figa de sang. Tot cau a trossos. I tot caurà més. Sense Catalunya, Barcelona cau, però també és cert que Catalunya també cau. La pregunta és si caurà més Barcelona o Guissona?
