I els pagesos?
Han tornat a casa. Com sempre. Com fa tres anys. El 2023 vaig escriure això quan van tancar, per primer cop, el Canal d’Urgell i els pagesos van desembarcar a Barcelona… «Una dona de tacons balladors ha penetrat a les llambordes de la Plaça des del carrer Jaume I. Les sabates ens diuen que arriba tard. Desorientada. Confusa. Sense GPS existencial. No sap on va i ens escull. No em tria a mi. Tria el meu company alt i lluent que porta l’uniforme de la selecció: camisa de quadrets de camp de cereals de totes les estacions de l’any; pantalons marrons soca de foc a terra i sabates reixades de terra de secà. Se’ns planta davant. Nerviosa dispara com una única bala: “A quina hora venen els tractors?” Quins tractors? Aquella senyora, emperifollada, mudada, granada, jubilada, ve a veure tractors... però es troba que venen persones.»
Els pagesos s’han convertit en una mena de monos de fira. Caps de cotó fluix de sucre. Caballitos. Ho vam veure la setmana passada. Els mitjans ensenyen tractors i pagesos com si fossin la dona barbuda, el Negre de Banyoles, o restes d’àmfores esbocinades d’una civilització del plistocè mitjà. Els pagesos són folklore quan venen a Barcelona. Éssers estrafolaris, pintorescos, extraterrestres. Insert coin: tireu una moneda i parlaran. Tireu més monedes i faran rugir el tractor. Tireu la morralla.
Ara es diu que s’ha de fer pedagogia. Expliquem-nos, que ens entenguin. Escolteu-los, aneu a xerrar amb ells. Em sap greu. No va de pagesos. Com Rodalies no és un problema de Barcelona: és de tot Catalunya. Fins que no entenguem això no hem entès res. No va de pagesos: va de país. De tots. I el que cal és la pedagogia de la mala llet. No de la vaca. La que surt de dins. Perquè on són ara els pagesos? A casa. Tancats. I així continuaran. I tornaran a Barcelona. A que els hi facin més fotos. I quan a Barcelona eliminin el zoo en nom de la legalitat de no maltractar animals posaran pagesos dins. Perquè tothom els hi faci noves fotos. I els hi tiri nous cacauets. I més monedes. I qui dia passa any empeny. Perquè va d’això. Els que no tenen res ho volen tot. Sobretot el que els permetrà viure i anar tirant monedes. Es menjaran els pagesos. Com s’ho foten tot.
