Bolets al cel
Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou. Cert. S’han vist milers de rovellons fent maratons. Però ara, i aquí, parlem d’altres curses de fongs. Més literals, carnals, directes: fotre un bolet. Altrament dita la micologia de l’hòstia, del mastegot, la pinya, el clatellot. D’aquests n’hi ha per donar i per vendre. Cal repartir. I si cal a domicili. Ni que plogui, nevi, faci fred, o els extraterrestres intentin beure a porró i es fotin ben molls i es desintegrin com espasmes de mullena al terra. La cosa va d’aigua i, és clar, de bolets.
Va passar l’altre dia. A una part de Catalunya plovia a bots i barrals. I a l’altra xiulaven les barbacoes de corders a la brasa. Mai no plou a gust de tothom. Alguna d’aquella gent que endrapava les bèsties després anava a menjar cultura. Però a Barcelona a algunes ments no pensants se’ls hi va acudir que si a Barcelona diluviava, diluviava a Catalunya. No van trucar ni a Noè, ni tampoc a la seua Arca, zodiac, llanxa, caiac, o barqueta d’escuradents. No. Descarrega a Barcelona, descarrega a Catalunya. Doncs, no, animal.
Més d’un espectacle va estar a punt de suspendre’s per això. Produït, gestionat, teledirigit des de la no capital. Veien al matí que cauria a la tarda un aiguat a Barcelona i per tant, la seu lògica és que també plouria més enllà de la Panadella, o de Sibèria del Nord. I s’havia de suspendre tot. No van mirar mapes, pronòstics, mitjans, ni trucar, ni res. Però sobretot no volen saber res de la realitat. Els analfabets viuen en mons imaginaris que volen convertir en reals per als altres. Ja pots xiular si l’ase no vol beure-veure.
Des d’aquí, “el territori” mortuori se’ls hi va dir (i oficialment): aquí ni una gota mal comptada. Des de baix a dalt. Tot verd no res. Calma. Pacificació al cel i a la terra. Al·lucinaven. Increïble. Miracle. Multiplicació. Pans i peixos i bolets. Sí, som a l’any 2026. I encara passa això: augmentat, elevat, reproduït. Sí, un fet sobrenatural.
Hi ha criatures que només miren el seu cel. I el cel és de tots. Després descobreixen que l’A2 és una carretera de postguerra sempre en obres. Que hi ha immigració als pobles. Fins i tot que hi ha connexió a internet. I éssers humans vivint dins de cases… Poc ens passa. I molt ens passarà. Hi ha coses que només s’arreglen amb un bolet.