Teló

Tota obra escènica (sigui a l’òpera, al teatre o al cinema) s’acaba quan s’abaixa o es fa córrer el teló, aquells telons de vellut que donen solemnitat a la fi d’una acció, quan ja només queda esperar el veredicte del públic.No hem representat en aquesta secció, Amunt i crits, una obra escènica, sinó que des del primer dia he intentat fer una reflexió sobre les formes de la vida catalana, agafant com a base les que va definir el professor Ferrater Mora ja fa vuitanta anys, amb petites incursions en les formes de la vida lleidatana. Una singladura que per a mi ha estat rica, motivadora i molt reflexiva, i de la qual ara només em cal esperar el veredicte dels lectors, tot i que molts de vosaltres m’heu mostrat personalment (en reunions i tertúlies, pels carrers o en altres ambients distesos) la vostra conformitat a allò que anava descrivint, la vostra aquiescència a tal com ho plantejava.Abaixar el teló sempre té un punt de nostàlgia, perquè deixes de fer una cosa a la qual has dedicat assajos i esforços. Però al mateix temps et fa sentir en plenitud perquè has acabat l’empresa que vares dissenyar.

En el meu cas, abaixaré el teló d’aquesta sèrie, però en començaré de noves, sempre que compti amb el beneplàcit i el seguiment dels lectors i de la direcció d’aquest diari, del SEGRE de tots.Des del 4 de gener del 2023 he publicat, comptant aquest, seixanta articles sobre el tema de les formes de la vida catalana, sense haver mancat cap setmana a la cita amb els lectors. Només els qui no som periodistes, i que per tant no tenim les eines de la professió, sabem que confrontar-se setmana rere setmana al paper en blanc pot arribar a causar un intens pessigolleig i un cert desassossec. Si, a més, això ho has de compaginar amb el disseny i realització de moltes altres activitats, el pessigolleig, el desassossec i un cert pànic escènic (mai millor dit) augmenten de proporció.He intentat ser fidel a un pla, tot i que el tema ha donat molt més d’allò que hauria previst en un inici, i la conducció del tema m’ha portat cap a ramals i temes secundaris que no havia previst.

Al final, amb dos entreactes inclosos, he pogut parlar de la continuïtat, del seny, de la mesura, de la ironia, de la humilitat, del pacte, de la tolerància, de la voluntat de ser, de la iniciativa, de les responsabilitats, de la individualitat, de la confiança, de la sobrietat, de la idea de progrés, de la modernitat, de la llibertat, de la igualtat, de la fraternitat, de l’esforç, del treball, de la generositat, del coratge, del romanticisme, de l’hedonisme, de l’epicureisme, de la transcendència, de la percepció del futur, de la rauxa, del civisme, de l’incivisme, de la civilització, de la urbanitat, del bé comú, de la solitud, de l’equilibri, de la immigració i, fins i tot, d’allò que no es pot parlar. De tots els temes que ens ocupen i preocupen, de temes que considero que són d’interès per al nostre avui i per al nostre demà.Específicament, de les formes de la vida lleidatana, he escrit sobre l’autoestima i la classe dirigent, he tornat a parlar de la generositat, i he posat en circulació el terme “lleidatesa”.

Al final tot aquest gavadal de temes els he agrupat en sis grans àrees: les formes de la vida catalana revisitades; les migracions, problema i realitat; les formes de civilitat; futur i progrés; la personalitat; i conceptes revolucionaris. De totes elles, els amables lectors que em segueixen n’han pogut constatar les meves conclusions.

Ara tot aquest bé de déu de textos els agruparé, i afinaré en el cas que sigui necessari, en un llibre, que espero que s’editi aviat, en el qual exposaré de manera sistemàtica la meva visió sobre aquests temes. Em sembla que pot ser una contribució, si més no aquesta n’és la voluntat, al debat sobre com som els catalans d’avui dia, què retenim del nostre passat i com ens projectem cap al futur. Altre cop, gràcies SEGRE i lectors. Espero que pugueu tindre aviat aquest llibre a les vostres mans, i que contribueixi a fer una Catalunya –i una Lleida ben inserida en aquest marc comú– més lliure, justa, desvetllada i feliç.