SEGRE

Creat:

Actualitzat:

L’aprofundiment de la construcció europea no ha estat mai, ni és, ni probablement serà, un procés fluid ni un procés uniforme. La Unió Europea s’ha anat adaptant a no ser un bloc únic, i per això s’han anat buscant noves vies per a la integració de nous estats. Podríem dir que existeix una certa heterogeneïtat en el projecte cap a la unitat.

Sovint es parla dels Estats fundadors com a guardians i alhora avançada de la construcció europea, però això no ha estat ni és sempre així. De fet, els estats fundadors (França, la República Federal Alemanya, Itàlia i els tres estats que conformen el Benelux: Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) no juguen cap paper especial d’avantguarda de la construcció europea ni constitueixen, potser malauradament, cap nucli dur. Ja fa temps que l’eix francoalemany no funciona, i cal recordar que foren dos d’aquests estats fundadors (França i els Països Baixos) els qui el 2005 van votar en sengles referèndums contra el que havia de ser el Tractat Constitucional de la Unió Europea. Afortunadament, l’Europa que coneixem a diverses velocitats no té present la data d’entrada de cada estat membre, sinó la seva voluntat de fer avançar el projecte europeu, tot i que a vegades es vulgui fer creure que els estats fundadors conserven un plus de responsabilitat històrica en la construcció de la unitat europea.I és que els processos d’incorporació en determinades estructures no són mai estàtics. La incorporació a l’eurozona, a l’espai Schengen o a la Fiscalia Europea poden ser exemples d’estructures i mecanismes que es van ampliant progressivament. Cada cop més Estats s’hi adhereixen i fan camí junts.D’altra banda, les exclusions voluntàries tampoc no són decisions per a sempre. Per exemple, Dinamarca, l’any 2022 i mitjançant referèndum, poc després de l’inici de la guerra contra Ucraïna, va decidir prescindir de l’excepció en matèria de defensa que havia fet prevaldre des de la negociació de la seva adhesió al Tractat de Maastricht el 1992.Fins i tot, la clàusula d’autoexclusió pot ser emprada de forma flexible, com fa la República d’Irlanda respecte de les iniciatives de la política europea en matèria de justícia i interior. En fi, que podem tenir la sensació d’estar davant d’un sistema d’integració a la carta.Això és possible perquè tots els instruments descrits s’inscriuen en la legislació europea. Tant l’exclusió voluntària com la cooperació reforçada o la cooperació estructurada permanent estan descrites als tractats. Són excepcions en el camí de la unitat.Ara bé, cal tenir present que es tracta de mecanismes contemplats com a excepció, però no com a regla, i s’entenen com una forma indirecta d’avançar en la unitat europea. L’existència d’aquests diversos nivells d’integració no té com a causa principal l’ampliació de la Unió Europea. Són, de fet, una forma per superar la regla de la unanimitat que s’exigeix en determinats àmbits. Una unanimitat cada cop més difícil d’aconseguir a causa del nombre creixent d’estats membres. De manera que totes aquestes qüestions estan interrelacionades.I la voluntat d’avançar no té res a veure amb la data d’adhesió al club. Alguns dels més veterans (en el seu dia, el Regne Unit) són els que tenen més reticències a avançar en la integració, mentre que alguns dels més recentment incorporats (com és el cas de Croàcia) s’ho agafen amb més entusiasme i amb menys prevencions.L’ampliació, les successives ampliacions no són, doncs, la causa directa que existeixin vies diferents d’integració, però sí que planteja un repte de governança per a la Unió Europea. Un repte que podríem exemplificar en la dimensió de la Comissió Europea o pel que fa a l’eficàcia en el procés de presa de decisions.Es miri com es miri això exigirà, més aviat que tard, una reforma institucional global, cosa que no vol dir que comporti aprofundir en la integració.De tota manera, hi ha algú amb força suficient per abordar aquesta reforma institucional? Aquest algú o alguna estarà al capdavant de la Comissió o del Consell? Quin serà el paper que jugaran els diferents estats membres? Amb un motor que sembla fer figa, hi haurà prou força motriu per a tirar endavant? Moltes preguntes que ens apropen a temps de canvis.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking