La meva Maya Picasso

Vaig conèixer Maya Picasso en un vernissatge al Musée Picasso de París, gràcies a l’amabilitat de Violette Andrés, la responsable de la digitalització i encarregada dels fons fotogràfics del Museu, filla d’exiliats republicans espanyols. A la Violette l’havia conegut el juny del 2017 a Canet de Rosselló, amb motiu de la inauguració de l’exposició ‘Picasso à la mer’ a la sala d’exposicions d’aquesta vil·la mediterrània, per a la qual havia deixat tres gravats de la meva Col·lecció. El Musée National Picasso de París també s’hi havia involucrat i d’aquí va sorgir la coneixença en terres rosselloneses.

Després d’aquesta trobada a Canet, la Violette em va incorporar al fitxer de persones que són invitades als vernissatges que es fan el dia abans de l’obertura al públic de les exposicions. Uns bons moments per a conèixer gent interessant i interessada per l’art, i en especial per l’obra de Pablo Picasso.

En un d’aquests vernissatges, el juny del 2019, el corresponent a l’exposició Picasso, obstinément méditerranéen, vaig poder saludar i conversar una estona amb Maya Picasso, una dona extremadament vitalista, plena d’humor i d’allò que els francesos en diuen la “joie de vivre”, malgrat que la vida no havia estat per a ella un llarg riu tranquil.

Maya fou fruit dels amors entre Picasso i Marie-Thérèse Walter, una jove que tenia disset anys quan es van conèixer un dia del 1928 a les Galeries Lafayette de París. Malgrat que es portaven trenta anys, de seguida varen congeniar, sobretot perquè Picasso va quedar corprès per la bellesa i pel físic d’aquella explosiva noia.

El tema és que el genial malagueny es caracteritzà pel seu afany seductor, i mantenia diverses relacions amoroses amb vàries dones al mateix temps. I quan la va començar amb Marie-Thérèse encara estava legalment casat amb Olga Khokhlova, i ella no volia i ell no podia divorciar-se. De manera que Maya no podia portar el cognom del seu pare, i era considerada segons l’argot de l’època, adulterina. De fet, Picasso, que va tenir una constel·lació d’amants, només va estar casat dues vegades. Primer amb Olga, i després amb Jacqueline Roque, ja al final de la seva vida.

Picasso va tractar Marie-Thérèse i Maya amb estima, si més no al començament, i pagava el lloguer del pis que donava al Sena, a l’extrem més allunyat de l’illa de Saint-Louis. Maya va néixer el 1935 a Boulogne-Billancourt, i era la segona filla de l’artista, perquè Pablo ja havia nascut fruit d’una altra relació. Després vindrien Claude i Paloma, i a tots ells Maya els va estimar fraternalment.

Maya, segons em va contar ella mateixa, era un apel·latiu familiar, perquè en realitat al seu passaport figurava com a María Concepción Ruiz Walter. El nom era un homenatge a la germana de Picasso, Conchita, que havia mort a la Corunya quan l’artista era un adolescent. Picasso va patir molt per la malaltia de la seva germana, i va jurar al bon Déu que deixaria la pintura si la seva germana es curava, però el bon Déu sembla que va decidir altrament, i Picasso va continuar pintant (les males llengües diuen que ho hauria continuat fent encara que Conchita s’hagués curat...).

La convivència dels pares de Maya fou complicada, perquè només es veien els dijous i a l’estiu. A sobre, la relació entre tots dos es va refredar després del naixement de Maya, i es van separar, tot i que tota la vida Picasso va intentar no trencar el contacte amb la seva filla.

Picasso formalment adorava els nens, però en realitat els maltractava, i així van acabar de malament, els seus dos fills barons, Pablo i Claude. Amb les filles, sembla ser que fou més afectuós, i a la inversa també era cert, perquè Maya em va parlar amb afecte del seu pare. De fet, Picasso va dibuixar i pintar infinitat de vegades a Maya: “Maya amb barca”, “Maya en vestit de mariner”, “Maya amb nen i cavall”, “Maya amb nina”... Solia retratar-la de front i a cops disfressada com si fos un arlequí.

Maya tenia les portes obertes a les diferents cases que el pintor va tenir a la Provença, tant a Notre-Dame-de-Vie com a Vallauris, on la portava a les curses de braus a veure Luis Miguel Dominguín, amic de l’artista. Als anys 60 Maya va visitar Màlaga, i li va explicar al seu pare tot allò que havia vist i sentit, uns detalls que van emocionar Picasso, qui fidel a la seva paraula no va trepitjar mai territori espanyol mentre el dictador Franco va estar al poder. Malauradament, moriria dos anys i mig abans de la mort biològica del dictador. Maya formà part del reduït nombre de persones que van poder donar el darrer adeu a Picasso al castell de Vauvenargues, sota el control estricte (massa) de Jacqueline Roque, la darrera parella i esposa del geni.

Recordo de Maya el seu somriure, els seus esclats de riure, els seus cabells rossos, el seu aire picassià, uns ulls penetrants on podies veure el mar, i unes immenses ganes de viure, tot i que quan la vaig conèixer ja tenia vuitanta-quatre anys. La Parca se la va endur el 20 de desembre del 2022. Només la vaig tractar una vegada, però em va deixar petja.