El meu rei Melcior

De petits tots tenim un rei preferit. Sembla que el més popular és Baltasar, potser perquè durant anys i panys fou el més exòtic, o perquè és el més jove, o perquè és el darrer a desfilar, i si no t’engargamelles amb aquest, tururut viola perquè les possibilitats de regal disminueixen.

El qui sembla tenir menys seguidors és el rei Gaspar. Estar al mig sempre provoca una certa indefinició, i en temes molt polaritzats en qüestió de tria, el del mig és el que perd adeptes.

Soc dels qui estimen sobretot el rei Melcior. Des de petit sempre ha estat el meu preferit. Probablement m’ha atret la seva venerabilitat, la seva posició primigènia, que fos el portador de l’or... i el fet que normalment és el qui fa el discurs des del balcó de l’Ajuntament a la Cavalcada de Lleida. Sempre m’han agradat els qui parlen bé, i ningú no pot parlar millor que un Rei de l’Orient!

Alguns que hi han parlat, i que han estat capaços de posar-se en la seva pròpia pell, en la del rei Melcior vull dir, diuen que després d’esperar tot un any la cavalcada se’ls hi fa curta, i que li agradaria estar hores i hores recorrent la ciutat i saludant els milers i milers de nens i nenes que s’apleguen al seu pas. Però Sa Majestat ja sap que el repartiment de regals ha de començar aviat, perquè hi ha molta feina i no es pot oblidar ni cap nen ni cap casa. Per tant, accepta que la cavalcada no sigui tan llarga, però també demana cada any a veure si pot passar per més carrers.

Alguns que l’han tractat diuen que el que més li agrada són les cares de la canalla, les cares d’una il·lusió no contaminada ni feta malbé. Dalt de la carrossa s’hi troba bé, i malgrat la seva edat li agrada saludar a tort i a dret, no es veu capaç d’asseure’s ni un moment al seu tron reial perquè vol que tota la canalla el vegi bé, procura que hi hagi caramels per a tothom, tot i que pateix pels qui s’apropen massa a la carrossa, i té plena confiança en els patges que li donen suport.

També li agrada veure les cares, i a vegades les carotes, dels adults. Malgrat que alguns han perdut al llarg de la vida part de les seves il·lusions, per causes diverses, acostumen a ser amables, i fins i tot riallers, quan la cavalcada s’atansa amb el seu esclat de llum, colors i música. Vull creure que en el fons de tot cor, per dura que hagi estat la vida, hi ha una petita flama d’il·lusions a realitzar, que escalfa el cor i fa de crida cap a un demà menys feixuc.

El rei Melcior, em comuniquen veus autoritzades, també està molt agraït a tot el personal, entitats, bandes de música, Guàrdia Urbana, grups d’animació, etc., que fan possible que tothom en pugui gaudir. No en va és l’acte de carrer més multitudinari dels que es poden veure a Lleida de franc.

També està content de compartir protagonisme amb Ses Majestats Gaspar i Baltasar. De fet fa més de 2.000 anys que van junts, des de l’adoració al Nen Jesús a l’establia de Betlem, i en tants anys les han passat de tots colors, han estat alguna vegada l’ase dels cops, i ara tenen alguns competidors, però estan contents que a casa nostra encara són ells majoritàriament els qui porten il·lusions i regals a les cases. Voldrien que aquesta tradició centenària no es perdés, i per això fan esforços per a què la seva presència sigui sempre ben valorada per tothom.

Parlant d’esforços, el rei Melcior ha fet saber als seus íntims que li agradaria que els nens que li escriuen cartes fessin esforços per ser millors, per barallar-se menys amb companys d’escola o amics, per fer els deures quan toquen, per ajudar a casa, per endreçar l’habitació, per llegir més, per rentar-se les dents, per estimar tothom i sobretot els més vulnerables i desvalguts, per compartir amb propers i llunyans, i per escriure les cartes amb temps i no a correcuita a darrera hora.

Els Reis i els patges tenen molta feina llegint, classificant, preparant paquets, fent el llarg viatge des de l’Orient, i agafant el tren reial a l’hora (si hi passa), i qualsevol endarreriment en la recepció de les cartes els trastoca els plans. Feu-les quan toca, no us feu pregar i no demaneu tota la botiga. Hi ha d’haver joguines i regals per a tothom, no vulgueu ser acaparadors que l’any és molt llarg i podeu celebrar altres festes de sant o aniversari.

Sigui com sigui, al rei Melcior li agrada el fred sec de Lleida, i fins i tot la boira, i passi el que passi ja ha comunicat al seu entorn que continuarà sent fidel a la cita de la tarda-vespre del 5 de gener per a portar regals als qui s’ho mereixen, saviesa als qui la necessiten, assossec als moguts, carbó als qui es porten malament o no prou bé, compassió als pobres d’esperit, voluntat de compartir als avars, i a tothom l’escalf de la màgia i la tendresa del Nadal que no s’apaga mai.

Visca el meu rei Melcior! Visca els Reis de l’Orient!