La cistella digital
El govern ha anunciat aquesta setmana que prohibirà l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. L’anunci s’ha fet públic durant el ple de la Cimera Mundial a Dubai, en què Pedro Sánchez ha deixat molt clar: “Avui els nostres infants estan exposats a un espai on no haurien de navegar sols. Un espai d’addicció, abús, pornografia, manipulació, violència.” Amb la frase de clausura contundent: “No ho acceptarem més.”
Poc després, Elon Musk titlla Sánchez de tirà en una publicació a la seva plataforma, X. La piulada reflecteix una rebequeria similar a la que tindria un infant en el moment d’amenaçar-lo amb treure-li la joguina preferida; en el cas de Musk, el poder i els beneficis a doll que obté a través dels seus negocis tecnològics. Musk no parla només com a usuari, sinó com a empresari: algú que forma part d’un sistema que necessita retenir-nos el màxim de temps possible dins la plataforma.
No podem oblidar que el que realment esperona l’ús de les xarxes no és la comunicació, sinó la rendibilització de l’algoritme: una arquitectura pensada perquè l’scroll no s’acabi mai i perquè la ficció de llibertat i connexió es tradueixi, en realitat, en més dependència i més benefici empresarial. En aquest model de negoci, allò que perdem els usuaris al navegar és la possibilitat de dedicar el temps a allò que ens és valuós, com tenir cura de les amistats en entorns d’oci no digitals o fer pauses per gaudir del silenci.
En aquest context, l’accés dels menors a les xarxes socials es tradueix en temps dedicat a tafanejar què fa qui i a omplir la cistella cognitiva de construcció del “jo” en entorns algorítmicament adulterats. Si els menors no tinguessin accés a determinades xarxes socials, buscarien altres espais on comunicar-se i passar temps amb els seus. Tanmateix, quin és l’ecosistema digital ideal que hauria de permetre a la infància créixer en harmonia? El mateix entorn que permetria als adults desenvolupar-se saludablement.
Tot i això, cap de nosaltres considera donar de baixa els perfils a Instagram o X. Si certes dinàmiques no ens agraden, potser caldria recuperar les regnes de la nostra cistella digital: allò que consumim és el que dona poder i contribueix a construir aquests entorns fraudulents. No ens enganyem, el cost real d’aquesta compra digital acaba sent molt alt, malgrat que en aparença a final de mes ens costi zero.
