El silenci de Sánchez

és urgent que Pedro

Sánchez

parli. El seu silenci ja és injustificable, quan en les pròximes hores se celebrarà el primer plenari del curs, extraordinari, perquè Mariano Rajoy pugui pronunciar-se sobre la trajectòria del PP en el cas Gürtel, un plenari en el qual Sánchez no serà present, perquè va cometre l’error de dimitir del seu escó arran del desastre per al PSOE del passat 1 d’octubre, que va acabar amb la secretaria general de Sánchez i que, paral·lelament, el va situar en el camí de tornada.

D’ençà que va guanyar les primàries al maig, seguides del congrés socialista del mes de juny, la veritat és que Pedro Sánchez ha estat bastant silent: poques rodes de premsa i aquestes, poc definitives i encara menys explicatives, sobre el que pensa fer en el futur. Són sempre d’altres els que, en nom del PSOE, surten als micròfons quan s’ha de parlar de les coses essencials. El secretari general es queda com de perfil: que parlin els altres. Però les vacances d’estiu ja s’han acabat. L’últim que vam saber de Sánchez és que es va posar en contacte amb Rajoy per oferir-se a encarar plegats el procés secessionista, que és la principal amenaça a la tranquil·litat política dels espanyols. És més: el portaveu del PSOE, que no Sánchez, es va permetre fins i tot elogiar la proporcionalitat amb la qual Rajoy està, des del punt de vista legal, encarant tots els disbarats jurídics, socials, polítics i diplomàtics amb què la Generalitat està jalonant un procés que ja és demencial. No em sembla suficient aquesta oferta, genèrica, feta dos dies abans que se celebri una sessió parlamentària que avui és perfectament innecessària i en la qual el president del Govern sortirà presumptament lapidat: ja li arribarà a Rajoy el moment de les explicacions a fons sobre tants casos de corrupció. Ara, més que l’enfrontament parlamentari a compte del cas Gürtel, l’urgent sembla que és més aviat l’acord entre les forces polítiques per enfrontar-se al desafiament plantejat per Puigdemont i els seus. Veurem si és el mateix Pedro Sánchez qui, la setmana que ve, presenta els plans del seu partit davant de la deriva secessionista catalana, que acaba de donar a llum un immens nyap jurídic, clarament inconstitucional i que atempta contra la seguretat jurídica de l’Estat, contra la separació de poders i contra la igualtat dels ciutadans.