El psicòpata

Molta gent s’imagina que un psicòpata és un sàdic assassí en sèrie. Les pel·lícules de terror han col·laborat a fomentar aquesta idea. La realitat clínica mostra que la majoria dels psicòpates no delinqueixen mai, conviuen entre nosaltres i, sovint, ocupen posicions de lideratge o de poder.

El psicòpata és un individu incapaç de sentir emocions com l’amor o la tristesa. El que no tenen d’emocionalitat els sobra d’ego i narcisisme. Poden inclús apagar el dolor físic, com qui acciona un interruptor. Alguns han equiparat la psicopatia a una nova espècie humana més eficient i adaptada –molts psicòpates n’estan convençuts–. Creuen ser éssers superiors i veuen la resta com dèbils i inferiors. El psicòpata és un narcisista capaç de camuflar-se de deu mil maneres i capaç de manipular a la seva “presa” de deu mil maneres més, sempre en benefici propi. Els psicòpates gaudeixen amb el dolor aliè –torturant físicament o psicològicament–.La psicopatia està molt relacionada amb la intel·ligència i el narcisisme. No tots els narcisistes són psicòpates, però tots els psicòpates són narcisistes. A més, són egocèntrics, tòxics i, la immensa majoria, amb elevada intel·ligència.Els psicòpates poden ser persones agradables, amb gran do de paraula i seductors. Perquè el psicòpata, malgrat la seva peculiaritat emocional, domina a la perfecció la intel·ligència emocional i racional. I utilitzo el verb “dominar” perquè el psicòpata fingeix intel·ligència emocional, empatia i emocions però, en realitat, és incapaç de sentir-les. Són uns excel·lents actors.Malgrat que l’estereotipus de psicòpata assassí té el seu fonament, la majoria no maten, perquè no els és convenient. Poden fer més mal fora de la presó, podent experimentar més plaer en situació de llibertat.La diferència entre un assassí amb Trastorn de la Conducta (TC) i un assassí psicòpata és el remordiment, són els sentiments i les emocions. El psicòpata és incapaç d’experimentar remordiment envers les seves víctimes i incapaç d’estimar. Per ell matar és un plaer. Ferir psicològicament o físicament és un plaer. El dolor aliè els produeix una descàrrega de dopamina.S’han estudiat els diaris d’alguns psicòpates. La manera com relaten els seus pensaments és pertorbadora: esgarrifa adonar-se del plaer amb què recorden els crims comesos.L’assassí per TC, en canvi, és capaç de sentir remordiment, és capaç d’estimar, per exemple la seva mare. Aquest individu no neix assassí, les circumstàncies el porten a delinquir i, per tant, existeix possibilitat de reinserció.El psicòpata, al contrari, neix psicòpata. No són les circumstàncies allò que l’empenyen a delinquir. És la seva configuració cerebral allò que el mou a infligir mal als altres i sentir pler fent-ho.Es pot curar la psicopatia?La psicopatia no té cura perquè no és una malaltia. El cervell del psicòpata és funcionalment diferent. No hi ha cura i, per tant, en el cas dels que cometen crims, és impossible la seva reinserció social. Això, certament, és desalentador, però és la realitat.