Autoestima

L’autoestima és aquesta veu interior que t’afirma i et reconeix. És el recull de valoracions i creences sobre un mateix. Tenir autoestima no és creure’s perfecte i infal·lible, sinó valorar-se de forma serena i equilibrada bo i reconeixent les capacitats i atributs propis. És acceptar amb realisme els punts forts i febles del que som: capacitats intel·lectuals, personalitat, aspecte físic i identitat. L’autoestima no és ni narcisisme, ni egocentrisme, ni tampoc conformisme, sinó acceptar amb realisme el que hom és i val, sense obviar els límits i hàndicaps.

La baixa autoestima és no acceptar-se, no estimar-se, rebutjar una part o la totalitat del que som, parlar-se amb duresa, rigidesa, exigència o negativitat. Consisteix a boicotejar-se o incapacitar-se, retroalimentant l’autoconcepte negatiu i desadaptatiu que hom ha construït de si mateix.

Són diverses les causes que lesionen la construcció madura de la nostra autoestima. La majoria es donen en la infància i l’adolescència, les etapes més vulnerables de la vida.Ningú neix amb baixa autoestima. Les creences negatives sobre un mateix són el resultat de les experiències viscudes i el tracte rebut en aquestes etapes crucials de construcció de la identitat. L’autoestima es comença a construir amb la mirada i amb la comunicació amorosa del pare i de la mare. Si en lloc d’amor l’infant rep reprovació, censura o exigència; si els pares s’adrecen a ell invalidant-lo o sobreprotegint-lo s’estarà forjant una baixa autoestima.Aquest procés continua a l’escola, amb les reaccions i diàlegs amb els primers companys i professors. Són importants els feedbacks que es reben i com són processats. Serà molt diferent si hom és acceptat, estimat i valorat en aquestes primeres interaccions socials o, al contrari, si hom se sent desplaçat, acusat, menystingut, amb experiències reiterades de fracàs o discriminacions per tema físic, moral o intel·lectual.L’adolescència és una època especialment rellevant pel que fa a la recerca d’acceptació dels companys i en la qual augmenta la pressió per complir amb les seves expectatives. S’accentuen les preocupacions sobre la imatge i neix el desig de destacar i marcar diferència. Alguns reaccionaran davant les desaprovacions forjant una precària autoestima, altres, en canvi, sobretot si estan en condicions de treballar aquestes experiències, podran entrenar la resiliència. Influirà en aquest procés complex els trets temperamentals i de personalitat.

Als 18 anys es tanca la personalitat i l’autoestima. Des d’aleshores ja és més difícil revertir la tendència adquirida. No obstant això, no és impossible. La neuroplasticitat del cervell humà permet operar canvis rellevants en el nostre nivell d’autoestima a través d’un treball adequat.Els símptomes d’una baixa autoestima poden ser la timidesa, la dificultat relacional, la tristesa sostinguda, el bloqueig a l’hora d’emprendre reptes nous, l’ansietat davant els canvis, les pors irracionals, l’angoixa generalitzada, el bloqueig davant situacions complexes, entre molts d’altres.

La baixa autoestima no es considera una entitat clínica, però és concomitant a molts trastorns mentals. De fet, sovint actua com a factor de risc.Tenir una bona autoestima, en canvi, actua com a factor psicoprotector: ens ajuda a gaudir de la vida, a encaixar millor les contrarietats i ens protegeix de possibles trastorns mentals.

Així, doncs, identificar el nivell d’autoestima i, si és el cas, fer un treball per millorar-lo és una gran inversió personal. Si tenim fills, articular una educació que afavoreixi llur autoestima és un dels millors regals que els podem fer.