Fals i alhora sincer

Rosa López (Granada, 1981) no hi ha cap mena de dubte que és un personatge popular. En una recent enquesta, la coneixia més del vuitanta per cent dels espanyols, cosa que molts polítics no poden dir.

Rosa, després de tocar fons arran de continuats fracassos en la seua carrera musical, ha reprès el vol a partir d’OT. El reencuentro, la seua presència a Tu cara me suena i el llançament del seu nou treball discogràfic, Kairós, que surt a la venda demà divendres després de cinc anys de silenci. I per acabar-ho d’adobar, acaba d’estrenar a Ten, cadena minoritària on n’hi hagi, un reality –Soy Rosa– que segueix la línia iniciada per Mario i Alaska (MTV), les Campos (Telecinco), Tamara Falcó (Cosmolitan) i Ana Obregón (DKiss).

Després de l’estrena de dilluns (un 0,9 per cent d’audiència, per a Ten, és una barbaritat) es pot dir que el reality no té el to autoparòdic de les Campos o de Mario Vaquerizo i Alaska, però és infinitament millor que els de l’Obregón i la filla d’Isabel Preysler. El dolent és que, malgrat la innocent sinceritat de la protagonista, el guió sona a fals.