Enginyós, breu i divertit

Quina diferència el nou anunci de la Loteria, de cara al sorteig del Nen, en comparació amb el llarg i tediós del passat sorteig de Nadal! Amb una clara influència d’El Ministerio del Tiempo, l’espectador, en tot just un minut, presencia com Miguel de Cervantes convenç el seu editor perquè publiqui El Quixot sota el lema del sorteig: “Si alguna cosa val la pena, insisteix.” L’editor no està per la labor. Assegura que té massa pàgines (mil quatre-centes vint-i-quatre) i que la mitjana d’edat dels lectors no arriba per llegir-lo sencer. I no li agrada l’inici: “En un lugar de La Mancha, cerca de Torremochuelos...”, a la qual cosa Cervantes li replica: “I si el canvio i poso que no me’n recordo...?” L’editor intenta convèncer-lo perquè escrigui alguna cosa més lleugera, com ara poesia, com el seu amic Góngora (amb qui posa abraçat en una fotografia sobre una prestatgeria). Fins que Cervantes el convenç oferint-li la possibilitat de regalar amb cada llibre unes figuretes del Quixot i Sancho mentre fa les veus en el passatge dels molins de vent. Breu, enginyós i francament divertit.