BOIG PER TU
Igualet que els grans

Melani, en plena actuació.
Bé, igualet no. Perquè la delegació espanyola va acabar tercera, amb rècord de puntuació (cosa que no passa amb l’edició sènior) i l’audiència va ser infinitament menor, però el cas és que Eurovisió Júnior es va assemblar molt molt a la cita dels grans. És més, la majoria dels concursants semblaven clons i, encara que el certamen era reservat a cantants d’entre 9 i 14 anys, el vestuari, perruqueria i maquillatge els convertia en artistes de vint. Escenografia i realització idèntiques i fins i tot els comentaris semblaven triats del festival gran. Però el pitjor no va ser això (i encara cal agrair que va ser relativament àgil i sense gaires talls publicitaris), sinó el sistema de votació. I allà sí que van copiar els defectes dels adults. Per a què hi és el jurat de veritat si després la seua decisió no serveix per a res? Oficialment va guanyar el Kazakhstan, però el vot popular va donar la victòria a l’amfitriona Polònia després de l’error que cada país pogués votar-se a si mateix, amb la qual cosa l’avantatge estava en qui tingués més pes a les xarxes socials. Un desgavell, vaja.