Arias Navarro versus Gala

Després la mort d’Antonio Gala (1930-2023), un dels millors escriptors d’aquest país, s’ha parlat molt de la seua extensa i brillant producció literària i teatral (la seua novel·la La pasión turca ens incumbeix directament perquè està basada en les vivències reals d’una lleidatana), però s’ha parlat poc de la seua presència a la televisió, i a TVE concretament com a excels guionista. Val a recordar el seu programa Si las piedras hablaran (1973), dirigit per Mario Camus, amb un recorregut per la memòria històrica espanyola amb Natalia Figueroa com a presentadora i amb les veus en off de dos d’il·lustres com Matilde Conesa i Rafael de Penagos. Però, i aquí volíem arribar, on les va passar canutes va ser en el seu posterior Paisaje con figuras (1976), també amb Mario Camus.

Amb actors, recordava les biografies de personatges clau en la història d’Espanya, i amb el dedicat a Juan Sebastián Elcano va arribar l’escàndol. Arias Navarro, encara president del Govern, va enviar el programa a l’arxiu per un parenostre.. en eusquera.

Adolfo Suárez, poc després, el va recuperar. I sort.