RTVE, tenim un problema
D’acord. Grand Prix és el tercer vèrtex del triangle televisiu de l’estiu. I a més agrada a l’audiència. Va ser el més vist en el prime time (13,8), cosa que va donar a La 1 el lideratge del dia sumant el 44,7 (sí, han llegit bé, el 44,7) del primer encierro dels Sanfermines i el 18 de l’Espanya-Bèlgica de l’Eurocopa femenina. Va ser un gran retorn amb pocs canvis perquè a l’audiència normalment li agrada el de sempre. Vol les proves de tota la vida (troncs, bitlles, diccionari...) conduïdes per Ramón García, un altre incombustible que, sense ell, el xou estiuenc no tindria cap sentit. Va debutar, sí, Lalachus, una mica sobreactuada, però, si parlem clar, prescindible. Però, i aquí volíem arribar. La decisió d’última hora d’allargar una setmana més La revuelta, quan ja havia anunciat que se n’anava de vacances, per rascar audiència a El Hormiguero, que sí que ho està, va fer que el Grand Prix comencés a les onze de la nit i, com que és llarg, fins a l’extenuació, a les dos de la matinada encara estava en dansa. I això no hi ha nens ni pares que ho aguantin per molt programa familiar que sigui.
