Adeu a un altre referent
La immediatesa dels esdeveniments determinants d’aquest estiu (Sanfermines, Tour, Grand Prix...) havien aconseguit que anéssim dilatant, que no oblidant, el comentari sobre un dels pioners dels informatius a la televisió d’aquest país: Javier Vázquez (1943-2025). Tots aquells que ens hem criat davant d’una pantalla, molt més petita, però molt més petita, que les actuals, i en rigorós blanc i negre quan només es gaudia d’una sola cadena (la segona, aleshores UHF i ara La 2, fins i tot tardaria uns quants anys a arribar), reconeixíem a l’instant aquest professional del mitjà que presentava els telenotícies de l’època (migdia, tarda o nit) amb solvència i elegància i, sobretot, vocalitzant, amb les pauses correctes i marcant els punts seguits i a part, com Déu mana. També va presentar, en diverses etapes, Informe semanal, clàssic entre els clàssics; va fer entrevistes a La hora de... i fins i tot es va atrevir amb magazins, als antípodes, per a bé o per a mal, dels actuals com Gente hoy, o De par en par. Inoblidable.
