Reivindicant Cárdenas

Javier Cárdenas (Barcelona, 1970) ha fet gala en tots els seus programes televisius d’un comportament, des del punt de vista ètic i moral, d’allò més reprotxable. En honor d’una popularitat, que la va aconseguir i molt, i audiència, va elevar a la categoria d’estrelles, fugaces en la majoria de les vegades, els que llavors es van qualificar de friquis, als quals exhibia en pantalla d’una manera ben execrable. Per Crónicas marcianas de Telecinco, el seu hàbitat natural, van desfilar, com si d’atraccions de fira es tractessin, Tamara (després Yurena), Paco Porras, Loly Álvarez, Arlequín, Toni Genil, Leonardo Dantés, Carmen de Mairena, El Pozi, La Pantoja de Puerto Rico, Bernardo o Carlos Jesús. Després els va reunir tots en una inqualificable pel·lícula, FBI: Frikis Buscan Incordiar, d’infaust record. Ara que s’ha estrenat la sèrie Superestar de Nacho Vigalondo, sobre el “tamarisme”, fenomen en què va tenir un paper destacadíssim, amb prou feines se l’esmenta. I Cárdenas s’ha enfadat. No és per a menys, el que ja s’està tardant és a fer una sèrie amb ell de protagonista absolut.