Fins que passi una desgràcia

Des d’aquest mateix racó, i des de molts altres firmats per companys amb un mínim de sentit comú, hem denunciat el tracte inhumà, sobre la base, això sí, del morbo i l’audiència, que es confereix als reporters, normalment becaris, dels programes d’informatius i dels denominats “calaixos de sastre”, que tant estan per a una cosa com per a una altra amb l’objecte de l’actualitat informativa. És igual.

Que fa calor extrema? Doncs allà els envien perquè es cremin en directe. Que hi ha inundacions? Doncs res, a informar amb l’aigua fins als genolls o més amunt. Que els termòmetres es congelen? Un abric més gruixut i endavant. Que neva? A veure si et quedes incomunicat/incomunicada i entres en directe. Ara que els focs assolen aquest país amb els alts caps de vacances o parlant des de la distància, les xarxes s’han posat estupendes perquè Telecinco, en els incendis lleonesos, va mantenir una reportera en connexió mentre el fum i les flames li acariciaven el micro. Un èxit informatiu. I fins a la pròxima.